La Gossa Sorda. Tenia si fa no fa tretze anys, calculo que 2n d'ESO. A casa meva s'estava posant de moda un estil de música anomenat "ska". Vaig estar, impulsat per els meus germans, casi un any escoltant ska per tot arreu. Però hi havia una cosa que en tots el grups de ska que escoltava coincidia, tots eren valencians. Entre aquests grups, la majoria d'ells molt joves i amb poca experiència, n'hi ha un que destaca per la seva forma de denunciar les injustícies i la seva postura contra el consumisme i la corrupció política entre molts altres temes...
Es diuen La Gossa Sorda, i són de València, més concretament de Pego. Un grup d'amics, i de músics. Que pensen el mateix, les mateixes ideologies, és per això que apart de denunciar les injustícies, es fan escoltar també en el que ells diuen La Lluita per Salvar el País Valencià. Un grup en general, molt compromesos amb la seva llengua, tot i que també canten en català, i sobretot amb la terra valenciana.
Bé, després d'aquesta "petita" introducció, us explicaré el perquè de tot això. Aquests dies a les classes de català em estat treballant poetes i autors catalans, entre ells Ausiàs March. I llegint diferents poesies d'aquest, he trobat un vers que em sonava familiar. Es tracta del vers "Bullirà la mar com cassola al forn" de la poesia Veles e Vents. Doncs fent una mica de memòria i recordant les cançons de La Gossa Sorda, efectivament el vers citat anteriorment forma part d'una de les lletres de les cançons que té com a títol Quina calitja.
Veles e Vents
Veles e vents han mos desigs complir,faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.
Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.
de què la part pitjor me’n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.
Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:
aprés ma mort, d’amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.
Quina Calitja.
S'han acabat tardors i primaveresi els tarongers florixen per febrer.
I puja la mar que trenca les barreres
i el temps que ens queda s'acaba, s'acaba, s'acaba...
Compte enrere en marxa
matar de fam, ja no es suficent,
el sistema, la butxaca,
matar de calor i morir-se de sed.
I ara diuen que tots som culpables,
mentre ells fan negoci de l'escalfament.
Caradures! Putrefactes!
Ja no ens queda una altra que anar a per ells!
I quina calitja, i quin solimant!
Em passaria mil hores mirant-te,
mentre pugen els oceans!
Re-Déu quina basca! quina xafogor!
Bullirà la mar, com cassola al forn,
el temps s'acaba, s'acaba...
Bullirà la mar, com cassola al forn,
el temps s'acaba, s'acaba...
Compte enrere en marxa
mercat lliure, competència.
L'American Dream ens està sortint car...
I ara venen els sabuts que faltaven,
que de les desgràcies faran capital,
i triaràs, en democràcia,
I quina calitja, i quin solimant!
Em passaria mil hores mirant-te,
mentre pugen els oceans!
Re-Déu quina basca! quina xafogor!
Bullirà la mar, com cassola al forn,
el temps s'acaba, s'acaba...
Bullirà la mar, com cassola al forn,
el temps s'acaba, s'acaba...
(Des-Informatius Canal 9)
{
En estos moments, acaba de caure el pont.
L'aigua s'ha emportat per complet el pont.
És el resultat del que fa l'aigua, la brutalitat...
}
I quina calitja, i quin solimant!
Em passaria mil hores mirant-te,
mentre pujen els oceans!
Re-Déu quina basca! quina xafogor!
Bullirà la mar, com cassola al forn,
el temps s'acaba, s'acaba...
Bullirà la mar, com cassola al forn,
el temps s'acaba, s'acaba...
I el temps s'acaba i no fem res
i el temps s'acaba i no fem res,
i el temps s'acaba, s'acaba...
I el temps s'acaba i no fem res
i el temps s'acaba i no fem res,
i el temps s'acaba, s'acaba...
Bullirà la mar...
Enllaç a la cançó: https://www.youtube.com/watch?v=17qFG9GKkNY
El que vull dir amb questa cançó és que una manera de defensar la llengua i la teva terra és fer servir la literatura que ens envolta com una arma letal. I també per desmentir el pensament que la literatura no arriba a la gent jove, ja que tant els músics com la gent que l'escolta n'és conscient del seu ús.
Toni Matabosch
1r B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada