Un dia, en un dels meus múltiples viatges en autocar, l’autocar es va parar a l’àrea de servei de Montblanc. Com que els viatges són molt llargs, vaig entrar a la botiga que hi havia per comprar-me el diari del dia, quan vaig veure un moble ple de llibres. Semblaven llibres normals, però no ho eren. Eren tots best sellers: “El vent pel pany” de Stephen King; “Sempre hi ha un demà” de Nora Roberts; “Perduda” de Gillian Flynn; “L’hivern del món” de Ken Follet; “El joc de l’àngel” de Carlos Ruiz Zafón; “Mystic City” de Theo Lawrence; “Palmeres a la neu” de Luz Gabas...
Un best seller és un llibre que és el que millor es ven. És un llibre d’èxit comercial que té molts lectors. Poden haver-hi de qualsevol gènere, però sempre parlem de novel•les. Els best sellers són llibres pensats per l’entreteniment, i ràpidament consumits i oblidats. Són, també, llibres què, habitualment, al cap d’uns mesos ja estan oblidats. Un best seller busca el plaer, la sociabilitat i l’ampliació de possibilitats. Un best seller es pot dividir en diferents subapartats com: megaseller, long seller, steady-seller...
Una altra cosa què em va cridar l’atenció va ser que a la majoria de best sellers hi havia una nota que t’incitava a llegir-lo com: “No has llegit res igual”, Regala’t un temps inoblidable”, “Una novel•la inspiradora”... Tot això són un seguit d’estratègies de les editorials per vendre encara més llibres. El pitjor de tot és que, d’aquesta manera, es van enfonsant els clàssics, i només poden perdurar en les escoles, instituts i universitats com a lectures obligades.Per acabar, dir com a anècdota que només un dels best sellers admetia que ho era (portava un símbol distintiu), i era “L’hivern del món” de Ken Follet.
Raúl Navarro
1r BATX D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada