Dolça Literatura

      

-           -   Sí, sí, un braç de gitano de crema

A la plaça de Sarrià, sota l’ombra dels arbres, s’alça una pastisseria plena d’història. Només de veure el nom, recordo les cèlebres paraules de J.V Foix: “m’exalta el nou i m’enamora el vell”. Aquesta pastisseria no era ni més ni menys que el negoci de tota una generació que avui en dia encara perdura. Puc imaginar-me una escena en blanc i negre, el seu pare, un home vell i amb cara de cansat però alhora feliç, traient el pa del forn, a la seva mare, atenent a la clientela  i a ell, un vailet assenyat, assegut en un tamboret amb un quadernet a les mans, escrivint sense descans tot allò que l’envoltava: l’olor del pa acabat de fer, la suau brisa que entrava cada cop que un client obria la porta, la quitxalla dels nens que jugaven a la plaça del poble de Sarrià... També m’imagino com aquell vailet es va anar fent home, envoltat de literatura, i d’un paisatge català que el va marcar tant, que el podem trobar en tota la seva obra poètica, amb un ús de la paraula admirable, convertint-se d’aquesta manera en una de les icones més importants de la poesia catalana, aconseguint la identificació i l'intercanvi dins el temps i entre el segles.  

enllaç: http://www.foixdesarria.com/
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/j-v-foix

Nadine Masip Castillo

1r Batxillerat B