El teatre s’ofega

Hem de saber que una  societat per més desenvolupada econòmicament i autònoma que sigui necessita l’art i la cultura popular per viure i destacar sobre  de les altres i això és molt important per formar als ciutadans, però no només hi ha un propòsit moralitzador, sinó d’entretenir a la gent i fer passar una bona estona al teatre. El teatre durant molts segles ha gaudit d’un públic i fins hi tot, ‘’l’anar a veure espectacles’’ arribava a ser una de les principals  formes de diversió de la gent de totes les classes socials. Llavors, durant el segle XX  el teatre ha hagut de combatre amb altres formes d’entreteniment com el cinema, la televisió o la ràdio i davant d’això el teatre ha anat reculant  deixant de ser el que era, un espectacle popular dels segles anteriors. Actualment, és cert que el teatre té presència, però cada cop més, el teatre s’està morint. Estan desapareixent companyies teatrals, locals, autors, obres de qualitat. I perquè s’està morint? Perquè s’ofega? Deixeu-me dir-vos que és causa de la crisi i de les noves tecnologies. La gent ja no vol anar al teatre,  prefereix quedar-se a casa i mirar ja sigui pel·lícules a través d’Internet o bé la televisió. Les maneres de viure i d’entretenir-se canvien, en el pas del temps al teatre li ha sorgit competència. Actualment hi ha milers de maneres d’entretenir-se que en el passat no existien com anar amb patinet, jugar als videojocs,  xatejar amb els mòbils, etc. Un exemple de la situació actual del teatre seria el que conté l’article ‘’el teatro se indigna’’ on el col·lectiu d’arts escèniques de la comunitat de Madrid pateixen una falta de subvencions, que deixen als actors, figurants, directors, músics sense sous provocant els descontentament de la companyia teatral, llavors decideixen reclamar els pagaments ajornats però no els aconsegueixen. Com ja he dit abans aquest cas és un dels milers de cassos que succeeixen al nostre país. Cada cop més a Espanya les companyies teatrals pateixen problemes econòmics, falta de públic obligant a tancar locals teatrals. Fins a quin punt hem d’arribar, per adonar-nos de què la cultura és molt important? Si destruïm el teatre, estem fent desaparèixer el generador de qualitats com els valors socials, morals i d’autoestima. Per tant hem d’intentar exprimir al màxim el teatre.

Us deixo aquí el link de l’article.

http://www.publico.es/culturas/412246/el-teatro-se-indigna


Ferran Serena Escribano, 1rbatxillerat, C