Sota casa meva hi ha una plaça vermella que porta el nom
d’un dels autors catalans més importants del segle vint, Miquel Martí i Pol. Vaig decidir fer l’entrada al blog sobre aquest autor tan conegut i important perquè
m’agraden diversos poemes seus i... Bé, hi ha una plaça en el seu honor sota casa
meva i se m’ha fet temptador no escriure una mica sobre aquest gran autor.
Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter al 1929 en una
família humil. Va començar escrivint poesia però també va ser escriptor, traductor
i va participar també en moltes activitats culturals catalanistes. Va patir una
greu malaltia que el va acompanyar fins la seva mort, a l’any 2003. La seva obra
és molt extensa i al llarg de la seva carrera va rebre diversos premis de
literatura. També s’ha de dir que molts dels seus poemes han sigut musicats en
cançons. A continuació parlaré d’un en concret.
Fa uns mesos vaig trobar un poema de l’autor que em va cridar l'atenció, musicat pel
cantant Joan Rovira, anomenat “Mare si fos mariner” que a continuació us adjunto:
Mare, si fos mariner
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca;
el vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca
el cor, d'un blau com d'encís,
i els ulls, d'un verd d'esperança.
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca.
Us faria adéu al port,
un adéu ple d'enyorança,
entre l'escàlem i el pit
me'n duria el goig de l'aire,
la verdor fina dels pins,
la llum de les vinyes clares...
Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca
iria a cercar l'amor
per ports i cales llunyanes,
gallardet a dalt del pal
perquè encaminés la passa
i olor del fonoll marí
entre el meu pit i l'escàlem
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca;
el vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca
el cor, d'un blau com d'encís,
i els ulls, d'un verd d'esperança.
Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca.
Us faria adéu al port,
un adéu ple d'enyorança,
entre l'escàlem i el pit
me'n duria el goig de l'aire,
la verdor fina dels pins,
la llum de les vinyes clares...
Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meva barca
iria a cercar l'amor
per ports i cales llunyanes,
gallardet a dalt del pal
perquè encaminés la passa
i olor del fonoll marí
entre el meu pit i l'escàlem
En aquest poema Miquel va utilitzar el mar per descriure la llibertat, quelcom
que em va agradar molt, perquè personalment el mar m’apassiona i la llibertat
trobo que és un sentiment agradable i tot plegat em va agradar. Un altre motiu
pel qual he considerat aquest poema és perquè el poble on visc es caracteritza
principalment per la gran platja que té i també hi ha un munt de velers
navegant pel mar o parats al port del poble i bé, la plaça de la qual he partit
per fer aquesta entrada, es troba en el meu poble i al tractar-se d’un poble
costaner, era imprescindible parlar del mar!
En definitiva, arran d’una plaça es pot arribar a un
gran poema i, fins i tot, pots topar-te amb un transvasament de poesia a cançó increïble
que comparteixi trets amb allò que més t’agradi o descrigui el lloc on vius.
Marta Villanueva - 1r A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada