divendres, 11 d’abril de 2014

L'aliança entre la música i la literatura

El cantautor Raimon va ser guardonat el passat 21 de març amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2014. Aquest premi s’atorga a les persones que “per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva obra intel·lectual, hagin contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.” I crec amb fermesa que és un premi merescut.
Raimon, cantautor valencià, ha fet que moltes generacions coneguin, estimin i valorin poemes d’autors catalans. És el cas de Salvador Espriu. 


Els puristes critiquen i afirmen que és una heretgia posar música als poemes perquè consideren que és devaluar la poesia. Això pot ser cert quan el cantant maltracta la poesia, però el que és cert és que, quan el cantant és bo, i en aquest cas no hi ha dubte, la poesia pren una segona vida sense perdre la seva essència. Però això només ho pot fer un cantant que, com Raimon, és poeta, i qui ho dubti només ha de repassar aquests magnífics versos de la seva cançó “Al vent”:




Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

El filòsof Nietzsche deia que la moda és allò que passa de moda.  Els bons artistes perduren en el temps. Les lletres i les melodies de les cançons de Raimon van conmoure els nostres pares i, si l’escoltem amb calma, encara avui a nosaltres.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada