Aquest trimestre hem estat llegint uns quants
poemes i a més a més, estem preparant un videolit de poemes escrits per grans
poetes. Per això he escollit en Jacint Verdaguer, un dels escriptors catalans
més representatius del segle XIX.
Jacint
Verdaguer va ser un dels més grans poetes més reconeguts de les
lletres catalanes, i el màxim exponent de la Renaixença. El bisbe Josep Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També
se’l coneix com a Mossèn Cinto degut a una vida molt lligada a la religió
catòlica i que va influenciar la seva escriptura amb diverses obres de temàtica
religiosa. De jove, Verdaguer ingressa al seminari de Vic per a convertir-se
posteriorment, en Sacerdot.
Verdaguer també va destacar
per la seva excepcional qualitat humana. Utilitzant el seu gran talent
literari, va editar un llibre de poesies anomenat Caritat amb l’objectiu de col·laborar econòmicament a la
reconstrucció dels pobles andalusos, devastats per un seguit de terratrèmols la
vigília de Nadal de 1884. A Caritat, ens apropa a un a Verdaguer, de quaranta anys,
immers en un gran moment de plenitud creativa i on aquest
posa l’ofici d’escriptor al servei de la seva generositat i fa una crida a la
solidaritat amb el poble andalús, atuït per la catàstrofe dels terratrèmols.
Caritat és un llibre que havia quedat arraconat a la secció de les obres
dites menors del poeta però que en realitat és la punta d’un iceberg. No és
només l’indicador d’un context històric, social, literari, religiós, econòmic i
polític de màxima rellevància; sinó que revela un dens contingut ideològic
sobre la pobresa i la riquesa en plena revolució industrial i enmig de la
lluita de classes.
Realitzat per: Guillem Vilalta
ResponElimina