divendres, 11 d’abril de 2014

Jacint verdaguer, un home de gran qualitat humana i literària


Aquest trimestre hem estat llegint uns quants poemes i a més a més, estem preparant un videolit de poemes escrits per grans poetes. Per això he escollit en Jacint Verdaguer, un dels escriptors catalans més representatius del segle XIX.
 Jacint Verdaguer va ser  un dels més grans poetes més reconeguts de les lletres catalanes, i el màxim exponent de la Renaixença. El bisbe Josep Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També se’l coneix com a Mossèn Cinto degut a una vida molt lligada a la religió catòlica i que va influenciar la seva escriptura amb diverses obres de temàtica religiosa. De jove, Verdaguer ingressa al seminari de Vic per a convertir-se posteriorment, en Sacerdot.
Verdaguer també va destacar per la seva excepcional qualitat humana. Utilitzant el seu gran talent literari, va editar un llibre de poesies anomenat Caritat amb l’objectiu de col·laborar econòmicament a la reconstrucció dels pobles andalusos, devastats per un seguit de terratrèmols la vigília de Nadal de 1884. A Caritat,  ens apropa a un a Verdaguer, de quaranta anys, immers en un gran moment de plenitud creativa i on aquest posa l’ofici d’escriptor al servei de la seva generositat i fa una crida a la solidaritat amb el poble andalús, atuït per la catàstrofe dels terratrèmols.

Caritat és un llibre que havia quedat arraconat a la secció de les obres dites menors del poeta però que en realitat és la punta d’un iceberg. No és només l’indicador d’un context històric, social, literari, religiós, econòmic i polític de màxima rellevància; sinó que revela un dens contingut ideològic sobre la pobresa i la riquesa en plena revolució industrial i enmig de la lluita de classes.

1 comentari: