És per tots conegut
que la nostra llengua, el català, sempre ha estat tractada amb inferioritat,
des dels temps de Franco fins ara, a causa del desig d’unificar Espanya en una.
Però per moltes dificultats que hagi passat el català segueix sent una llengua
potent i vivent, ja que hem lluitat i
lluitarem perquè sigui i continuí sent així.
Per això he pensat
que la millor cançó que representa aquest esperit de lluita és L’estaca de Lluís Llach, ja que es pot
considerar l’himne antifranquista del català.
Lluís Llach i
Grande va néixer el 7 de maig de 1948 i actualment és músic, cantautor i
escriptor català; a part de que fou un gran referent, no tant sols musicalment
parlant sinó que també intel·lectual durant tres generacions. Fou perseguit pel
franquisme durant els anys setanta i es va d’haver d’exiliar a Paris durant una
època. Ha compost moltes cançons però la més coneguda i compromesa és de la que
vull parlar, L’estaca.
Aquesta és una
crítica ferotge contra la dictadura de Franco feta per reclamar la llibertat
del país, Espanya, i la seva gent. Aquesta idea, la lluita per la llibertat, és
expressada a través d’una metàfora: el lligament a una estaca. La cançó és una recopilació
de converses que va tenir el cantautor quan era jove amb L’avi Siset, qui en veritat es deia Narcís Llansa Tubau, a Verges.
Aquest últim era un tortallanenc república, catalanista i anticlerical que va
obrir els ulls de Llach sobre el franquisme.
Aquí deixo la
lletra de la cançó i el vídeo; com a curiositats dir que L’estaca ha estat
traduïda en diversos idiomes i que és l’himne nacional del sindicat polonès
Solidarność (Solidaritat), del club de rugbi perpinyanès USAP i de la Revolució
de Tunísia del 2011. També dir que quan Llach va compondre la cançó no utilitzava la metàfora de l'estaca,
sinó que era columna ; va ser en les revisions posteriors que es va suggerir el canvi.
Ona Molas
1r Batx. B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada