Canigó, un univers simbòlic

Pensant sobre quin tema podia escriure, em va venir a la ment la meva pujada d’aquest estiu al Canigó i vaig decidir investigar sobre aquesta preciosa muntanya. La veritat és que hi ha molt a dir del Canigó, com per exemple: llegendes antigues, cançons populars, la flama del Canigó... però ens centrarem en la literatura que s’ha fet envers del Canigó. Per aquest motiu, no tinc més remei que parlar-vos de Jacint Verdaguer i un dels seus poemes sobre el Canigó. Jacint Verdaguer va néixer a Osona l’any 1845 i és un dels poetes catalans més important ja que va escriure d’una manera sorprenent per la seva època.

Per entrar en matèria, us diré que el Canigó és una muntanya de 2.784m del Pirineu català situada entre les comarques del Rosselló, el Conflent i el Vallespir. Entorn a aquesta muntanya hi ha tot un univers simbòlic relacionat amb la identitat del poble català. Aquest univers simbòlic es veu reflectit amb la tradició que us he esmentat abans de la Flama del Canigó que es dóna cada nit de Sant Joan. Aquest massís apart d’encantar a molts excursionistes, m’incloc en aquest grup, ha inspirat a Jacint Verdaguer a redactar llargs poemes, el més destacat dels quals és el llibre Canigó que va escriure al 1886 i que constitueix un dels poemes claus de la Renaixença catalana. Canigó és un llibre ple de poemes que expliquen la llegenda de Gentil, fill del Comte Tallaferro i nebot del comte Guifre. L’argument ens explica com Gentil, seduït per la fada Flordeneu, decideix deixar la batalla contra els musulmans per anar a passejar pels Pirineus. I, com Guifré, el seu oncle, el mata per deixar la guerra essent aquest un acte de traïció. Cal destacar que en aquest llibre hi ha una barreja de personatges reals de la nostra història medieval i ficticis. A continuació us deixo dos fragments del llibre de Canigó:

L’ENCÍS

Lo jove somrient ha els ulls desclosos:

dorm o somia encara lo seu cor?;

mes veu los de la fada més hermosos,

i tot ho explica a sa faisó l’amor.

OLIBA

De l’iris bell la virolada cinta

sobre la Creu del Canigó se mostra,

corona celestial que un àngel pinta.

En el primer fragment Jacint Verdaguer ens fa una demostració de l’amor de Gentil cap a la fada Flordeneu. I en el segon fragment veiem com l’abat Oliba, ha plantat una creu tal com li demana Guifré en el lloc on Gentil va morir, que dóna la casualitat que és en el cim del Canigó. Aquí teniu una imatge del pic del Canigó amb aquesta creu:

Creu del pic del Canigó

Per concloure el meu escrit, afegiré que el que volia Jacint Verdaguer escrivint aquest llibre era posar les bases per la reconstrucció del país, des del punt de vista civil, nacional i religiós. Espero que d’ara en endavant al pujar el Canigó entengueu tot aquest univers simbòlic que té pels catalans com Jacint Verdaguer.

Aina Val Martí / 1r batxillerat B