AUSIÀS MARCH, UN POETA INNOVADOR

Fa uns dies em vaig fixar en que hi havia un carrer paral·lel al de l’escola anomenat Ausiàs March. Per això em va semblar molt bona idea dedicar aquesta entrada a aquest cavaller/poeta.

Ausiàs March va néixer a Gandia l’any 1397. Fill del poeta Pere March i la seva segona muller Lionor Ripoll. El seu oncle Jaume March també era poeta. Quan va créixer va ser armat cavaller i es va posar al servei del rei Alfons V. A partir d’aquest moment es dedicà a la vida militar i participà en guerres marítimes i en les campanyes que el rei va fer a Còrsega, Sardenya i al Nord d’Àfrica. Al 1425 es va retirar a les seves possessions, i esdevingué falconer reial. Des d’aleshores es dedicà a la seva vida poètica. Anys més tard es casà amb Isabel Martorell, germana de l’autor de Tirant lo Blanc, Joanot Martorell. Va ser amb la família Martorell que va tenir un problema degut a un malentès en els acords matrimonials. Aquest problema va finalitzar amb la mort d’Isabel. Més tard es casà per segona vegada amb Joana Escorna, a la qui va dedicar, quan va morir, la seva obra “Cants de mort”. Ausiàs March va morir a València l’any 1459.

Els seus temes principals són l’amor i  la mort. Les seves obres més importants són “Cants d’amor” on dins d’aquesta obra hi ha diversos cicles que van dirigits a una dona diferent, “Cant de mort” i  “Cant espiritual”.

Escriu 128 poemes que suposen una gran evolució per a la llengua catalana. Influencia a poetes castellans com Garcilaso de la Vega.

Per què honren a aquest poeta posant el seu nom a nombrosos carrers de Catalunya i a altres edificis?

Perquè és un del poetes més importants de la literatura catalana medieval, ja que, les seves obres tenen característiques diferents a la dels trobadors d’aquella època. Les seves característiques són: crea una nova lírica en la qual parla de la seva vida personal, la poesia per ell no és un passatemps, sinó un concepte que el fa pensar, escriu en català i no en occità i per últim fa un nou tractament de la dona, no la idealitza.

Aquí us deixo amb un dels seus poemes que apareix a l'Antologia de poesia catalana, ja que, l'estem treballant:

Colguen les gents ab alegries festes

Colguen les gents ab alegria festes,

lloant a Déu, entremesclant deports,

places, carrers e delitables horts

sien cercats ab recont de grans gestes,

e vaja jo los sepulcres cercant,

interrogant ànimes infernades,

e respondran, car no són companyades

d’altre que mi en son contínuu plant.

Cascú requer e vol a son semblant,

per ço no em plau la pràctica dels vius:

d’imaginar mon estat són esquius,

sí com d’hom mort de mi prenen espant.

Lo rei xiprè, presoner d’un heretge,

en mon esguard no és malauirat,

car ço que vull no serà mai finat,

de mon desig no em porà guarir metge.

Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge

e per tots temps brota la carn de nou,

e en son menjar aquell ocell mai clou,

pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,

car és un verm qui romp la mia pensa,

altre, lo cor, qui mai cessen de rompre,

e llur treball no es porà enterrompre

sinó ab ço que d’haver se defensa.

E, si la mort no em dugués tal ofensa,

fer mi absent d’una tan plasent vista,

no li graesc que de terra no vista

lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa

de perdre pus que lo imaginar

los meus desigs no poder-se complir,

e, si em cové mon derrer jorn finier,

seran donats térmens a ben amar.

E, si en lo cel Déu me vol allogar,

part veure a Ell, per complir mon delit

serà mester que em sia dellai dit

que d’esta mort vos ha plagut plorar,

penedint vós com per poca mercè

mor l’ignocent e per amar-vos martre,

cell qui lo cos de l’arma vol departre

si ferm cregués que us dolríeu de se.

Llir entre cards, vós sabeu e jo sé

que es pot ber fer hom morir per amor:

creure de mi que só en tal dolor,

no fareu molt que hi doneu plena fe.

Maria Sucarrats

1 batx. Secció C