diumenge, 6 d’abril de 2014

"Una abraçada, amor, i alcem la copa"


Per fer aquesta entrada al blog “Envoltats de Literatura” he volgut utilitzar  una cançó inspirada en un poema de Joan Brossa. Poeta, artista i dramaturg del qual parlarem a classe.

A grans trets, Brossa va néixer el 19 de gener a Barcelona i va morir el 30 de desembre de 1998 a la mateixa ciutat. Es podria dir que és el poeta avantguardista més important del segle XX. Va crear, entre d’altres, el grup artístic “Dau al set” (1948) de caràcter rupturista i influenciat per els corrents surrealistes i existencialistes. Aquest grup és considerat com la primera i més gran manifestació del corrent avantguardista després de la guerra. Com he dit anteriorment, va treballar en diversos camps artístics: poesia, prosa, teatre, guions de cinema... Va ser un dels grans defensors de la poesia visual que seria una creació poètica basada en recursos visuals. Deia que  no existien diferències entre els diferents camps de la creació artística, ja que tots ells  eren mitjans diferents per expressar una mateixa realitat. La seva obra és satírica, irònica, crítica però a la vegada lúdica i magnifica i d’un volum molt extens. També d’una gran fidelitat a la llengua catalana.  

La cançó que us adjunto es basa en el poema Final. Aquest pertany a un recull de poemes anomenat Antologia de poemes de revolta (1979) L’antologia apareix als inicis del període democràtic després del franquisme i hi formen part una sèrie de poemes polítics o de revolta (com Brossa anomenava) que formaven part dels diversos llibres que ell havia publicat i alguns inèdits a causa de la censura del franquisme. Gràcies a aquests poemes es manifesta la concepció de la poesia per a Brossa: una eina de lluita per canviar i moure la societat. Final (escrit el mateix dia de la mort de Francisco Franco) és una crítica directe i punyent al dictador i a la seva dictadura.

L’autor de la cançó és Miguel Poveda (Badalona, 13 de Febrer de 1973) Cantautor flamenc però que experimenta amb molts altres gèneres musicals (com el tango de Final) a través de la seva trajectòria. El 2005 publica Desglaç (disc al que pertany aquesta cançó) que és un recull de cançons inspirades en poemes de nombrosos poetes catalans com Jacint Verdaguer, Joan Margarit, Narcís Comadira, Gabriel Ferrater entre d’altres. No és un disc estrictament flamenc, encara que el seu estil musical recorda clarament a aquest gènere, però és un retorn a les seves arrels catalanes. Poveda diu que : “la realitat és que he buscat més poemes que poetes per explicar, a través d’ells, les coses que m’inquieten.” Crec que el que Poveda diu és que els poemes o la literatura en general són, moltes vegades, una gran eina per expressar el que de veritat sentim o pensem. També a través de les paraules de grans professionals en el camp de la poesia ens ajuden a reflexionar i a conscienciar-nos sobre les coses que ens envolten. Per a mi això, és una cosa que hauríem de fer en un moment o altre.


"Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!"


                                                                                                Berta Sánchez Bonilla 
                                                                                                1r BATX E






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada