dimarts, 8 d’abril del 2014

Talent desconegut en l'actualitat

Ja farà quasi un parell d'anys va arribar a les mans de la coral on aleshores cantava, un projecte ben innovador. Aquest consistia en l'enregistrament d'una selecció de cançons d'Apel·les Mestres. En aquell moment, el poeta, dibuixant, pintor, dissenyador i compositor era un desconegut per a mi.
No va ser fins que a les classes de literatura catalana vam treballar la unió entre la poesia i la cançó, i ens van fer remenar per aquesta pàgina web que em vaig adonar del seu talent polifacètic i complet.

Apel·les Mestres va néixer a Barcelona el 1854 i morí a la mateixa ciutat el 1936. Com ja he mencionat, va ser un artista molt polifacètic i va destacar en diversos gèneres com ara el dibuix, la poesia o la música.










M'agradaria centrar-me, però, en el camp de la música. Tot i la seva importància com a lletrista, la manifestació més clara d'Apel·les com a músic és la pròpia producció com a compositor. Són més de cent les cançons que tenen tant lletra com música seves.



El cd que vam acceptar d'enregistrar era un cas a banda. Amb el títol Cançons per la mainada, un recull de deu cançons que va musicar Domènec Mas i Serracant, l'autor tan podria reflectir l'ingenuïtat infantil (cançons infantils tradicionals) com la relació amb la naturalesa i els animals, tema per cert molt habitual en ell.





Per acabar m'agradaria afegir la lletra de dues de les cançons d'aquest recull per tal que pugueu identificar clarament la diferència en què l'autor podia reflectir els diferents temes sobre els quals escrivia. Sargantana, treu el cap com a exemple de la relació de la naturalesa i els animals i com a exemple d'una cantarella tradicional, Cançó d'hivern (basada en el conegut Sol solet)

Sargantana, treu el cap   
                                                           
                                             Sargantana, treu el cap,                                                 
                                          treu el cap d'una vegada;                                              
                                             treu-lo, treu-lo sens temor,                                          
                                         que bé saps qui t'ho demana.                                         
Sargantana, treu el cap,
sargantana, sargantana    
                                            
                                    No som pas d'aquells traïdors                                     
                                        de mals jocs i males manyes;                                         
                                           tens els ulls massa bonics                                              
i la cua tens galana. 
Sargantana, treu el cap,
sargantana, sargantana

Et caçarem un mosquit
i una mosca verd-daurada;
et veurem córrer i saltar
i riurem de bona gana.
Sargantana, treu el cap,
sargantana, sargantana  




Cançó d'hivern

Sol, solet, ai sol, solet
vine a veure'ns, vine a veure'ns;
Sol, solet, ai sol, solet
fes-te ençà que tenim fred.

Vine a veure'ns, que és alta hora,
tenim fam d'eixir a fora,
tot és boira, no es veu res.
L'aire talla, l'aigua glaça,
i un no pot donâ una passa
sense caure en terra estès.

Sol, solet, ai sol, solet
vine a veure'ns, vine a veure'ns;
Sol, solet, ai sol, solet
fes-te ençà que tenim fred.

Llisca, llisca fins a terra,
l'aire bufa de la serra,
tot és gebre, tot és glaç!
Tenim balbes de maneres,
les orelles vermelletes
i gelat el cap del nas

Sol, solet, ai sol, solet
vine a veure'ns, vine a veure'ns;
Sol, solet, ai sol, solet
fes-te ençà que tenim fred.



Núria Pradell Gejo/1r BAXT B

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada