dijous, 10 d’abril de 2014

No és només un mite


Diputació de Barcelona amb l'escultura de Sant Jordi


Ja que ens estem apropant al 23 d’abril, el dia de Sant Jordi, volia editar aquest bloc d’envoltats de literatura commemorant aquest dia tan especial on es recorda una de les més famoses llegendes catalanes. Cercant per internet vaig trobar aquesta escultura que representa a Sant Jordi, feta per Joan Rebull l’any 1977 que es situa a la Diputació de Barcelona (Ava. Diagonal 393), i hem va semblar força interesant.

Joan Rebull va ser considerat un dels més importants del s. XX Catalunya. Algunes de les seves obres es troben exposades al MNAC, el Museu Reina Sofia i al Museu d’art i història de Reus. Gràcies a les obres que va realitzar, l’any 1981, li va ser concebuda la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. 

A la seva estada a l'exili en la capital francesa, Rebull va realitzar escultures pròpies de gran format. L'artista va crear tres tipologies per al nu femení que va anar realitzant al llarg del temps en diferents versions, materials i mides. 

Joan Rebull
Joan, que va néixer el 1899 a la ciutat de Reus, era fill de Pere Rebull i Serrés i d'Elvira Torroja i Elias. Es va iniciar en el món de l'escultura a la seva ciutat natal en la qual va treballar amb Pau Figueres, escultor que posseïa un taller d'imatgeria on va aprendre la tècnica de modelatge junt amb la de la talla de fusta. Va aconseguir el primer premi en la categoria provincial el 1910, amb 12 anys. L'any 1915 es va traslladar a Barcelona, on va estudiar a l'Escola de la Llotja i va treballar al taller del marmolista Bechini.

Escultura de Sant Jordi
L'obra es va realitzar a petició de qui aleshores era president de la Diputació, Joan Antoni Samaranch. Durant un temps va estar a la galeria gòtica del palau de la Generalitat. Quan la Diputació va estrenar la seva nou seu, a dalt de tot de la Rambla Catalunya, es va ubicar en el seu indret actual, de cara a la Diagonal. En aquesta obra, d'un gran naturalisme, Rebull es maté fidel al seu estil noucentrista; simètric, equilibrat, dins d'un classicisme gairebé arcaista,...


Marta Freijo, 1r Batx. D

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada