Fa uns dies, tornant cap a casa en bus, anava pensant de qui podria parlar en aquesta entrada, quan vaig sentir a dues dones parlant d'un un poeta català, que feia un mes que havia mort.
Una d'elles li deia a l'altre que ho havia llegit a un diari però, que només el coneixia per les cançons que s'havien fet d'alguns dels seus poemes. L'altre dona, en canvi, va començar a explicar-li a la seva amiga la vida i obra d'aquest personatge.
Quan em vaig assabentar que parlaven de Joan Vergés i Calduch, em va picar la curiositat. No en sabia gaire d'aquest poeta i vaig decidir buscar informació.
 |
| Joan Vergés i Calduch |
Joan Vergés i Calduch (Barcelona, 21 de març de 1928 - Barcelona, 24 de fabrer de 2014) va ser un poeta català, guanyador de quatre premis entre els quals es troba el Premi Joan Salvat-Papasseit.
Buscant més informació vaig llegir que forma part, immerescudament, dels poetes oblidats. Resulta impossible trobar alguna de les seves obres als circuits oficials. La seva trajectòria es troba, pràcticament, al marge de les antologies de poesia catalana.
Encara que no era un poeta gaire conegut, diversos músics i cantautors lligats a la "Nova Cançó", moviment artístic que va sorgir a la època del franquisme i que impulsava la cançó cantada en català, es van interessar en els seus poemes per la gran musicalitat que desprenien. Alguns com en Joan Manuel Serrat, en Toti Soler i en Quimi Portet entre d'altres.
Aquí us deixo tres poemes cantats, un per músic, perquè pogueu gaudir del talent de Joan Vergés i Calduch i també del
dels que l'interprèten.
"El Vell" - Joan Manuel Serrat
"Deuen ser grisos els teus ulls" - Toti Soler
"Em dius que el nostre amor" - Quimi Portet
Paula Sotodosos Juárez - 1r Batxillerat C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada