Parets poètiques

Pensant en idees per escriure aquesta entrada vaig recordar que just al costat de casa meva, al carrer València entre Balmes i Rambla de Catalunya, hi ha dos grans poemes visuals posats a les façanes laterals de dos edificis que tenen entremig un institut. Cada poema és d’un autor diferent: Josep Maria Junoy i Joan Brossa. Tot i així, ambdós poemes són força semblants, ja que comparteixen les dues úniques lletres que hi apareixen: l’A i la Z i, a primera vista, sembla que pretenen transmetre un missatge semblant.

Poema visual de Joan Brossa

Poesia visual de Josep Junoy

Josep Maria Junoy va ser un periodista, poeta i dibuixant català nascut a Barcelona l’any 1887. De jove va viure a París, on a partir de les influències que va rebre d’altres poetes avantguardistes de l’època, va poder ser un dels primers introductors de la poesia avantguardista a Catalunya. Junoy va portar a terme aquesta tasca principalment gràcies a la revista avantguardista que dirigia anomenada Trossos, amb la qual va poder importar les noves tendències literàries europees a Catalunya: el Cubisme i el Futurisme. Juntament amb altres autors com J.V. Foix o Joan Salvat-Papasseit, també va liderar la creació poètica seguint els corrents abans mencionats. Ell es va especialitzar principalment en la poesia visual i els cal·ligrames. De fet, va ser el creador del primer cal·ligrama en llengua catalana: Guynemer o Oda a Guynemer (1917) en el qual es fusiona l’estructura cubista amb el contingut futurista i homeneja a un soldat de la 1a Guerra Mundial.

Poesia visual "Guynermer"

Joan Brossa és segurament més conegut per tots nosaltres. Va néixer a Barcelona l’any 1919 i va destacar en moltes expressions artístiques diferents com la poesia, la dramatúrgia, la prosa i també la creació plàstica. És una figura inclassificable dintre d’un sol bloc, però va destacar principalment en la poesia. Brossa ja escrivia poesia des de jove, fet que el va portar a parlar amb un dels poetes més importants d’aquella època: J.V. Foix. Foix, després de veure els seus poemes, va recomanar-li que comencés a escriure sonets, ja que la poesia catalana mancava d’una tradició poètica a causa dels tres segles de decadència que havia tingut. Brossa va fer cas del seu consell, i no va ser fins després de molts poemes convencionals quan va començar a transgredir amb la poesia visual, la qual és d’una qualitat excepcional. 

Poesia visual de Brossa

Aquests literats catalans amb una carrera literària força distinta, es retroben al carrer gràcies a dos poemes visuals, l’eina que ambdós compartien per transmetre els seus missatges. En aquest cas, trobem dues composicions visuals força similars: una A i una Z i poc més. En el de Brossa unes petjades de sabata i en l’altre una línia feta per punts que uneix les lletres. En totes les societats el signe de la lletra ha estat el responsable de difondre la cultura a través d’allò escrit, ja sigui un papir, un llibre o ara amb l’Internet. Els dos poemes estan situats al costat d’un col·legi, així que podem relacionar-los també amb el procés d'aprenentage que desenvolupa un nen dins l’escola: l’adquisició del coneixement lingüístic, la base de la cultura.

Martí Serra Vivancos 1r D