La Gallineta de Llach fa un crit

Avui he sortit a córrer. Tot d’una les meves cames han començat a fer gambades plenes de ràbia. El cor em bategava de pressa, cada cop més. M’he preguntat quina en devia ser la causa,i és clar, estava sonant en el meu nou Ipod una de les cançons més revolucionàries, en els dos sentits de la paraula, de la música catalana, La Gallineta. Us podria explicar la vida del seu autor, el gran Lluís Llach, però prefereixo centrar-me en el missatge que amaga la lletra d’aquesta darrere seu.

Portada d'un CD de Lluís Llach

La gallineta ha dit que prou,

ja no vull pondre cap més ou,

a fer punyetes aquest sou

que fa tants anys que m’esclavitza.

Per poder entrar en situació, parlem d’una obra escrita el 1972, any en què Franco i els seus llepaculs no els donava la gana de deixar anar el mànec de la paella que tan forta tenien agafada. El tema general que tracta Llach en ella és el perquè d’haver escollit de fer el bloc sobre aquesta cançó i no pas sobre una altra. I és que parla de la Independència i el crit catalanista amb desig d’aconseguir-la. El que causa més impacta de La gallineta és aquesta tornada que un cop entra en el teu cap ja no esperis que en surti. Ho crec així perquè em porta a pensar amb els dispars d’un canó, reforçant d’aquesta manera, un cop més, la convicció de dir “prou” davant l’opressió. La tornada diu així:

Llach al concert per la Llibertat

La gallina ha dit que no,

Visca la revolució.

A grans trets, per tant, aquesta cançó es va escriure com una metàfora que signifiqués la situació dels catalans davant la dictadura franquista.

Un dels aspectes que també cal remarcar de la brillant metàfora de Llach és l’extraordinari fet d’aconseguir que arribés en orelles del país del costat, un país el qual l’any 1972, i ara encara l’any 2014, no s'ho mirava amb bons ulls.

Tot i que va ser censurada pel gran moment polèmic que la política estava vivint, cosa no pas estranya en aquella època ni en l’actualitat, el terrabastall causat per la nostra gallineta va resultar ser un dels crits de lluita i, alhora, socors d’una multitud de persones de sang catalana. 

Per acabar, us comparteixo el videoclip de la cançó que la televisió espanyola va transmetre el 2007. 

Neus Reverté, 1r Batx. B