COLOMETA A LA PANTALLA
L'escriptora Mercè Rodoreda (1908-1983) ha contribuït enormement a la coneixença de racons
quotidians de Barcelona. Les seves novel·les més conegudes: Mirall trencat,
Aloma i de la que parlaré, La plaça del Diamant, succeeixen a la nostra ciutat,
i tenen en comú que narren històries de gent (personatges principals femenins)
amb gran problemàtica emocional, probablement un reflexe dels seus propis
sentiments.
En La plaça del Diamant,
Rodoreda va combinar els sentiments de la Colometa, la protagonista, amb la
situació de Espanya des de la República fins la postguerra, apropant així unes
sensacions de la protagonista -úniques, íntimes- a un context comú i conegut.
De la mateixa manera, la Barcelona de què es parla, descobrint petits racons
del barri popular de Gràcia, és un element de quotidianitat que es contrasta
dins una història singular com és la que es narra en aquesta novel·la. Són
aquests elements més propers al lector que acosten allò que s'explica a qui ho
llegeix.
L'any 1982 el director
Francesc Betriu va portar la popular obra a la gran pantalla, amb els actors
Sílvia Munt i Lluís Homar com a Colometa i Quimet. El 1983 és va adaptar per a
televisió, dividida en quatre capítols:
(Sílvia Munt i Lluis Homar en una escena de la pel·lícula)
1- Natàlia coneix a
Quimet en un ball a la plaça del Diamant
2- Després de la boda i
el naixement dels fills, comencen els problemes per a Colometa
3- Quimet mor al front i
la situació de la Colometa arriba al límit
4- Colometa refà la seva
vida al costat d'un botiguer veí, l'Antoni
En aquests capítols hi podem
observar perfectament el creixement de la Colometa, des de la seva joventut,
l'amor, la passió fins que va madurant, a base de cops, la seva relació amb els
coloms, i la final resolució en què, d'alguna manera, s'estableix finalment en
una relació passiva, però estable, i d'alguna manera, carinyosa. Es narra la maduració
d'una dona complexa, a qui li va tocar viure uns fets difícils de suportar.
La sèrie va ser rodada
íntegrament a Gràcia, amb espais naturals, i inclús, els extres eren veïns de
Gràcia, cosa que li dóna més verosimilitud. Totalment fidel al text original, el
film de Betriu és correspon en sensació intimista amb el relat en primera
persona de la novel·la, i Sílvia Munt aporta una expresivitat realment única a
la protagonista, d'acord amb la persona de la Colometa. De fet, se li va
atorgar el premi CEC a millor Actriu per aquest paper.
(Sílvia Munt com a Colometa)
Aquest exemple de
transvassament de literatura a audiovisual n'és un altre de fins a quin punt
aquests dos medis de comunicació poden combinar-se i complementar-se,
enriquint-se l'un a l'altre.
A continuació hi teniu un enllaç per accedir a la pel·lícula en capítols:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada