 |
| Eugeni d'Ors |
L'altre dia, dinant
amb la meva cosina vam acabar parlant d'instituts i em va esmentar l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès,
el qual em va servir d'inspiració per a escriure aquesta entrada al blog i
explicar la història que amaga aquest centre d'ensenyament i així aprofitar
l'ocasió per remarcar aspectes importants de la vida d'aquest escriptor que
tots coneixem o que seria bo conèixer.
La història d'aquest
institut s'inicia al 1933 quan apareix el decret de la Generalitat pel qual es
creava a Vilafranca un "Institut Nacional
de Segona Ensenyança". Al principi era un col·legi de monges, situat a una
part de l'edifici de l'Hospital de la població, i va acabar sent un centre amb
el nom oficial de "Milà i Fontanals", inaugurat pel president Lluís
Companys al 1934.
Els anys de la
guerra van dificultar la continuïtat de les classes i de les activitats amb normalitat
i finalment, l'ampliació de l'Hospital de Sang va obligar a l' institut a
abandonar els seus locals. Al gener de 1939 l' Institut Milà i Fontanals tancà
les portes.
 |
| Primera promoció femenina |
Quan per fi la
guerra es va acabar van aconseguir obrir un nou centre de Batxillerat a
l'edifici Centro Comarcal de Enseñanza
Media. Seguien passant els anys i entre el 1950 i 1968 el Palau Magarola va
acollir un nou centre d'ensenyament: el Centro de
Enseñanza Media y Profesional, modalidad agrícola y ganadera (El Laboral).
El setembre de
1954 El Laboral va adquirir el
nom d'Eugeni d'Ors, arran de la seva mort i gràcies també al fet de que la família de la seva mare fos de Vilafranca del Penedès.
Eugeni d'Ors
(Barcelona,28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, 25 de setembre del 1954
) va ser un escriptor, periodista, filòsof i crític de l'art espanyol. A més,
conegut com l'impulsor del moviment Noucentista.
 |
| Noucentistes |
La seva aportació
més remarcada i reconeguda a la literatura catalana és el Glosari (1906), una
columna diària firmada amb el pseudònim "Xènius" a la Veu de
Catalunya on va exposar un seguit de teories estètiques, polítiques i culturals
que van donar pas al Noucentisme català.
 |
| El Glosari |
Eugeni d'Ors al
1911 va publicar el recull d'algunes de les seves "gloses" , una de
les més populars La Ben Plantada, amb un llenguatge poètic i carregat d'ironia
hi presenta la figura de Teresa (La Ben Plantada), un símbol idealitzat de la
dona noucentista. L'any que va morir es va publicar La verdadera historia de Lidia de Cadaqués, per uns va ser
considerada l'obra que completà La Ben Plantada i un intent d'aproximació a
Catalunya, però per a l'altre extrem l'opinió va ser contrària, creieren que fou un
llibre autoapologètic i una mena de rectificació de La Ben Plantada.
 |
| La Ben Plantada |
Laia Flotats Cardelús
1er de Batxillerat E
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada