El protector del Català: Pompeu Fabra

La setmana passada, tornava amb bicing de l'escola quan vaig decidir agafar un altre carrer per arribar a casa. En comptes de baixar pel carril bici de l'avinguda, ho vaig fer per un carreró del costat, un xic més petit. Llavors, mentre pedalejava i anava observant el que tenia al voltant, vaig veure la Universitat Pompeu Fabra, que era a la vorera de la dreta. No em va cridar l'atenció perquè ja l'havia vista moltes altres vegades, però si que em va picar la curiositat el nom que portava. Qui era aquest home? Jo només tenia una idea per sobre del que havia fet: un diccionari i algun quadern en català, i tot això havia estat molt important per la cultura catalana. Tret d'això, ja no coneixia res més enllà, així que vaig decidir informarme completament de que havia fet aquest home.

Per començar, no era ni escriptor, ni poeta, ni res d'això; era un enginyer. També li agradava la química però es va centrar més en la filologia. A part de tot això, Pompeu es va endinsar en la llengua catalana d'una manera molt completa i es va veure involucrat en molts projectes relacionats. El 1906 va participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, fet que el va dur a dirigir un projecte de normativització del català, on el 1912 es va publicar una Gramàtica del Català, i un any més tard, el 1913, les Normes Ortogràfiques i per acabar, el 1917 va fer el Diccionari Ortogràfic i va concluir les Normes Ortogràfiques que abans havia començat. Però no satisfet amb això va continuar amb aquest projecte i va publicar Les Converses Filològiques, on va divulgar les seves reflexions lingüístiques, i un Curs Mitjà de Gramàtica Catalana. 
Tot això es va recollir en un projecte de recerca que van fer els governs del països catalans, que es va signar el 2002. Es van recopilar tots els treballs de Fabra que van donar fruit a nou volums que contenen des de les més importants obres, fins a les més desconegudes.
 D'aquesta manera doncs, vaig adonar-me'n de que a Barcelona, un detall que cal ressaltar és que allà on miris, hi haurà sempre alguna referència que bé et portarà a la literatura, a la pintura o a l'escultura del país, però sempre anirà de la mà de la Cultura Catalana

Adrià Ferrer

1r Batx "D"