Agafant la idea del blog "Inmersos en literatura" de la professora Ester Falip Ibarz, aquest curs 2013-14, anirem a la recerca de la literatura que tenim més enllà de les parets de l'aula perquè tot el que ens envolta està ben ple de referències literàries i lingüístiques (autors, personatges literaris, versos, tòpics, títols de peces literàries...). Aquest blog recollirà totes les vostres observacions i reflexions de cada un dels apartats que se us proposen.
dimarts, 18 de febrer del 2014
Fa 40 anys Jaume Sisa va convidar a 60 personatges a una festa imaginaria en forma de cançó: Blancaneus, Moby Dick, Patufet, Frankestein, Simbad el marí, Superman, Mortadel•lo i Filemó, la Caputxeta Vermella, Bambi, Peter Pan, King Kong, Guillem Brown, Barbablava, Pinotxo, Astèrix, Snoopy, Dràcula, els Tres Porquets, Sissi l’emperadriu, Tom i Jerry, Popeye, la família Ulises, Cocoliso, Guillem Tell, Marieta de l’Ull Viu, l’Home Llop, l’Ànec Donald... entre d’altres.
Fa una nit clara i tranquil•la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant
i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Aquesta composició va ser escrita al 1975, just l’any que va morir el dictador Francisco Franco i quan començava el pas a la democràcia, cosa que va provocar molts canvis socials i polítics i alhora moltes il•lusions en la nova etapa que s’inaugurava. El context és aparentment infantil, però no és així. Sisa inclou les vivències, records i nostàlgies del seu passat a través de personatges literaris que han acompanyat a través de la lectura i la tradició oral a moltes generacions. L’autor vol oblidar l’obscur passat de l’època però s’endu amb ell els protagonistes literaris dels contes, dels còmics, de les històries... que l’han acompanyat durant la seva infància i joventut i els convida a ells i a tots nosaltres a passar a casa seva. Converteix el món de la fantasia en un món real ple d’esperança. El títol Qualsevol nit pot sortir el sol ho deixa clar i la il•lusió del moment històric també.
Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha cases d'algú.
És una cançó adreçada als infants, però degut a l’extraordinària lletra i música ha meravellat a pares i fills, a grans i petits, a joves i ancians. Ha traspassat les barreres generacionals.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada