diumenge, 23 de febrer del 2014

Homenatge a un caminant


Fa uns dies, buscant un títol pel nostre treball contrastiu entre Tirant lo Blanc i On el dia dorm amb els ulls oberts amb les meves companyes, ens van venir al cap uns versos molt coneguts d’Antonio Machado: “Caminante, no hay camino, se hace camino al andar.”. Cercant informació sobre aquest poema vaig trobar una cançó del català Joan Manuel Serrat anomenada Caminante no hay camino. Aquí la teniu.

Caminante no hay camino, Joan Manuel Serrat

Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre la mar.

Nunca perseguí la gloria,
ni dejar en la memoria
de los hombres mi canción;
yo amo los mundos sutiles,
ingrávidos y gentiles
como pompas de jabón.

Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar
bajo el cielo azul, temblar
súbitamente y quebrarse.
Nunca perseguí la gloria.

Caminante, son tus huellas
el camino, y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.

Al andar se hace camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante, no hay camino,
sino estelas en la mar.

Hace algún tiempo, en ese lugar
donde hoy los bosques se visten de espinos,
se oyó la voz de un poeta gritar:
“Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar”.

Golpe a golpe, verso a verso.
Murió el poeta lejos del hogar,
le cubre el polvo de un país vecino.
Al alejarse le vieron llorar,
“Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar”.

Golpe a golpe, verso a verso.
Cuando el jilguero no puede cantar,
cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar,

Golpe a golpe, verso a verso.
Golpe a golpe, verso a verso.
Golpe a golpe, verso a verso.

Cantares és una famosa cançó de Serrat inclosa en el seu LP titulat Dedicat a Antonio Machado, poeta, de l'any 1969. La lletra està composta per tres estrofes de Machado seguides de tres estrofes escrites pel propi Serrat en les quals ressalta el que més li interessa, que és la idea de dibuixar el propi camí (les que estan escrites en negreta), en què incorpora els versos "caminante no hay camino / se hace camino al andar" com a intertext. Les estrofes de Machado pertanyen a la secció Proverbios y cantares de la seva obra Campos de Castilla (1912).
Antonio Machado, nascut a Sevilla l’any 1875 i mort a Cotlliure l’any 1939, fou poeta, escriptor i intel·lectual. Pertanyé en els seus inicis al moviment literari del modernisme, però més tard passà a ser membre de la Generació del 98. Va morir havent fugit a l'exili, a la Catalunya Nord, després de la derrota de la Segona República Espanyola.
Quan es pensa en poemes musicats del poeta andalús de seguida es pensa en Serrat. És el referent immediat. El seu disc de 1969, Dedicat a Antonio Machado, poeta, és una de les obres mestres del cantautor català, i va fer una tasca molt important en la difusió de l'obra d'aquest autor.

Joan Manel Serrat
Antonio Machado

















Joan Manuel Serrat, nascut a Barcelona l’any 1943 és un dels cantautors i músics espanyols-catalans més populars. Es tracta d'una de les figures més destacades de la cançó moderna tant en llengua catalana com castellana. En el conjunt de la seva obra trobem moltes influències de poetes com Mario Benedetti, Antonio Machado, Miguel Hernández, Rafael Alberti, Federico García Lorca o Pablo Neruda; així com de gèneres diversos com el folklore català, la copla andalusa, el tango, el bolero i el cançoner popular de l'Amèrica Llatina. És conegut amb els sobrenoms El noi del Poble-sec (el seu barri natal) i el Nano a l'Argentina.
Dos homes d’èpoques no molt distants però sí molt diferents pensen que la vida no està escrita, que cadascú ha d’anar traçant el seu camí i descobrint la vida sol. Tant Machado com Serrat entenen la vida com un gran viatge. Els dos ens transmeten la mateixa idea: Caminant, viatger de la vida, busca tu mateix el teu destí, res està marcat, fes el que creguis millor, sense que t’obsessionin el passat o les normes preestablertes i escoltant el teu propi instint. Serrat utilitza els versos de Machado i n’incorpora de seus d’una manera extraordinària, fent-nos veure que les persones, independentment de les nostres circumstàncies, sempre hem sentit que la vida és com un camí que hem de fer nosaltres.
Per mi, aquesta cançó de Serrat és tot un homenatge a Machado i a la seva actitud davant la vida que ens mostra el camí del poeta no va ser un camí d’èxit ni de reconeixement sinó que va ser un camí molt menys evident i que ens transmet el mateix que Machado, la idea de la vida com el nostre camí. 


Lucía Foraster Garriga
1er de Batxillerat E

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada