Fa uns dies, buscant un títol pel nostre treball contrastiu entre Tirant lo Blanc i On el dia dorm amb els ulls oberts amb les meves companyes, ens van
venir al cap uns versos molt coneguts d’Antonio Machado: “Caminante, no hay
camino, se hace camino al andar.”. Cercant informació sobre aquest poema vaig
trobar una cançó del català Joan Manuel Serrat anomenada Caminante no hay camino. Aquí la teniu.
Caminante no hay camino, Joan
Manuel Serrat
Todo pasa y todo queda,
pero
lo nuestro es pasar,
pasar
haciendo caminos,
caminos
sobre la mar.
Nunca perseguí la
gloria,
ni
dejar en la memoria
de
los hombres mi canción;
yo
amo los mundos sutiles,
ingrávidos
y gentiles
como
pompas de jabón.
Me gusta verlos
pintarse
de
sol y grana, volar
bajo
el cielo azul, temblar
súbitamente
y quebrarse.
Nunca perseguí la
gloria.
Caminante, son tus
huellas
el
camino, y nada más;
caminante,
no hay camino,
se
hace camino al andar.
Al andar se hace
camino,
y al
volver la vista atrás
se
ve la senda que nunca
se
ha de volver a pisar.
Caminante,
no hay camino,
sino
estelas en la mar.
Hace algún tiempo, en ese lugar
donde hoy los bosques
se visten de espinos,
se oyó la voz de un
poeta gritar:
“Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar”.
Golpe a golpe, verso a
verso.
Murió el poeta lejos del hogar,
le cubre el polvo de un país vecino.
Al alejarse le vieron llorar,
“Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar”.
Golpe a golpe, verso a
verso.
Cuando el jilguero no puede cantar,
cuando el poeta es un peregrino,
cuando de nada nos sirve rezar.
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar,
Golpe a golpe, verso a
verso.
Golpe a golpe, verso a
verso.
Golpe a golpe, verso a
verso.
Cantares és una famosa cançó de Serrat inclosa en el seu LP titulat Dedicat a Antonio Machado, poeta, de l'any 1969. La lletra està
composta per tres estrofes de Machado seguides de tres estrofes escrites pel
propi Serrat en les quals ressalta el que més li interessa, que és la idea de dibuixar
el propi camí (les que estan escrites en negreta), en què incorpora els versos
"caminante no hay camino / se hace camino al andar" com a intertext. Les
estrofes de Machado pertanyen a la secció Proverbios
y cantares de la seva obra Campos de
Castilla (1912).
Antonio Machado, nascut a Sevilla l’any 1875 i mort a Cotlliure l’any
1939, fou poeta, escriptor i intel·lectual. Pertanyé en els seus inicis al
moviment literari del modernisme, però més tard passà a ser membre de la
Generació del 98. Va morir havent fugit a l'exili, a la Catalunya Nord, després
de la derrota de la Segona República Espanyola.
Quan es pensa en poemes musicats del poeta andalús de seguida es pensa
en Serrat. És el referent immediat. El seu disc de 1969, Dedicat a Antonio Machado, poeta, és una de les obres mestres del
cantautor català, i va fer una tasca molt important en la difusió de l'obra
d'aquest autor.
 |
| Joan Manel Serrat |
 |
| Antonio Machado |
Joan Manuel Serrat, nascut a Barcelona l’any 1943 és un dels cantautors i músics espanyols-catalans més populars. Es tracta d'una de les figures més destacades de la cançó moderna tant en llengua catalana com castellana. En el conjunt de la seva obra trobem moltes influències de poetes com Mario Benedetti, Antonio Machado, Miguel Hernández, Rafael Alberti, Federico García Lorca o Pablo Neruda; així com de gèneres diversos com el folklore català, la copla andalusa, el tango, el bolero i el cançoner popular de l'Amèrica Llatina. És conegut amb els sobrenoms El noi del Poble-sec (el seu barri natal) i el Nano a l'Argentina.
Dos homes d’èpoques no molt distants però sí molt diferents pensen que la
vida no està escrita, que cadascú ha d’anar traçant el seu camí i descobrint la
vida sol. Tant Machado com Serrat entenen la vida com un gran viatge. Els dos
ens transmeten la mateixa idea: Caminant, viatger de la vida, busca tu mateix
el teu destí, res està marcat, fes el que creguis millor, sense que t’obsessionin
el passat o les normes preestablertes i escoltant el teu propi instint. Serrat
utilitza els versos de Machado i n’incorpora de seus d’una manera extraordinària,
fent-nos veure que les persones, independentment de les nostres circumstàncies,
sempre hem sentit que la vida és com un camí que hem de fer nosaltres.
Per mi, aquesta cançó de Serrat és tot un homenatge a Machado i a la
seva actitud davant la vida que ens mostra el camí del poeta no va ser un camí
d’èxit ni de reconeixement sinó que va ser un camí molt menys evident i que ens
transmet el mateix que Machado, la idea de la vida com el nostre camí.
Lucía Foraster Garriga
1er de Batxillerat E
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada