Al assabentar-me de que l’entrada del Blog de
Català, hauria de tractar sobre la placa d’algun escriptor català, vaig
recordar que durant el mes de juny de l’any passat, justament quan jo estava
fent el crèdit de síntesis, vam tenir que visitar la Universitat de Barcelona,
i d’aquesta manera vaig donar a conèixer aquesta placa de Salvador Espriu i
Castelló.
Fundada sota
signe de la magnanimitat. La nostra casa serà sense cap claudicació fidel al
seu destí. I coses glorioses han estat. Són i seran dites de tu. Alma mater.
Salvador
Espriu 9-X-1980
En aquell moment, no vaig fer-li massa cas a
aquella placa, no li vaig donar gaires voltes, però ara rumiant una mica, me
n’he adonat de que una placa qualsevol no estaria en una Universitat tant
coneguda, i que hauria de servir d’exemple o referència, pels estudiants
residents en el seu futur, així que vaig decidir donar a conèixer un xic de
Salvador Espriu.
Salvador Espriu i Castelló va néixer a Santa
Coloma de Farners el 10 de juliol de 1913, un home de caràcter
obert, sociable i lliurepensador. Va passar
moments molt bons de jove, però a causa d’una greu malaltia, el xarampió, que
va afectar a tota la família, va provocar diverses morts i afectar a ell també.
Aquestes morts i la seva malaltia li van canviar
la vida. De nen juganer i trapella que
era va passar a ser un nen delicat, sempre amb el perill de recaure, obligat a
passar llargues temporades al llit. A causa d'aquestes etapes, va convertir-se
en un amant de tot tipus de literatura.
Es un poeta que va escriure molt, però de les
seves obres cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera ( arenys
al revés), El caminant i el mur i, La pell de brau. Salvador Espriu desenvolupa
un món propi, identificat amb “Sinera”, Arenys.
Va ser un poeta molt reconegut, en el qui
se’l van atorgar molts premis en reconeixement a les seves esplèndides obres.
Poeta, dramaturg i novel·lista català, que ens aporta un afany de superació únic, passar els moments que va haver de passar, com per exemple el del
xarampió, esmentat abans, i tot i així
tira endavant i finalment acabar a on ha arribat ara.
Finalment us deixo que gaudiu d’un dels
poemes més coneguts d’Espriu, Cementiri de Sinera i us en deixo un vers que
m’ha captivat:
El lent
record dels dies
que són
passats per sempre
Gerard de Gracia 1r batx B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada