dilluns, 3 de febrer del 2014

Donant vida amb blanc i negre


Ja fa temps que per les xarxes socials es veuen imatges de frases i versos escrits en parets d’edificis amb la signatura “Acción poética”. Tot i haver-ho vist ja en diversos llocs, no sabia exactament de què anava el moviment i aprofitant l’entrada al blog n’he buscat els orígens, les normes i més informacions que no coneixia.

Bé, es tracta dun moviment que ha viscut una gran expansió ens els últims dos anys i actualment es troba per tot Amèrica del Sud i fins i tot a Espanya. Ideat el 1996 pel poeta mexicà Armando Alanís Pulido (Monterrey, 1969), consisteix en una espècie de grafit poètic pintat en les parets i murs del carrer. El contingut dels versos és generalment romàntic tot i que també es troben frases profundes, optimistes o amb al·lusions a la situació actual (si bé tenen per regla no tocar temes polítics ni religiosos). El seu lema és “Sin poesía no hay ciudad” i Armando Alanís diu que la idea és aconseguir que la poesia sigui part del paisatge urbà, encara que també es pot veure com un projecte de promoció de la lectura i de rescat de valors.

Es distingeixen fàcilment pel seu format característic: lletra negra majúscula sobre fons blanc. No hi ha massa normes, però a part de no tocar temes polítics ni religiosos, es recomana també que els versos estiguin escrits en dues línies i que no passin de vuit paraules, de deu com a màxim.  “Es tracta de dir més amb menys, de ser més precisos, més concisos” - diu Alanís en un vídeo penjat a la xarxa. Estan firmats per Acción poética i a vegades s’hi escriu també el nom de la ciutat on es troben.


Buscant per Internet he trobat la pàgina oficial de Facebook d’ Acción Poética on s’informava que actualment s’està rodant una pel·lícula - documental sobre Armando Alanís i el seu projecte titulada “Llueve poesía”. Podeu visitar també el Twitter oficial del moviment i fer-vos-en seguidors per anar veient les fotografies que pengen. 

Una de les frases escrita a Tucumán, lloc on el moviment ha pres molta importància.


Andreu Murillo / 1rA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada