El defensor de la Barcelona marítima

Ben coneguda per veïns i tot aquell que passeja per la tranquil·la Avinguda Bogatell, a la Vila Olímpica, biblioteca pública Xavier Benguerel es per mi una font totalment necessària per al institut. D'allà n'obtinc tots els llibres que es requereixen per fer tot tipus de treballs de llengües, llibres de lectura que bé em podrien costar una petita fortuna més que apreciada. I, si per una casualitat del destí alguns dels meus veïns se'm ha avançat i me l'ha tret abans que jo arribi, sempre puc tenir la satisfacció de sentir aquell: "En dos dies ja el tindràs aquí".
Deixant de banda la meva clara opinió sobre la utilitat de les biblioteques públiques, em centraré en el nom d'aquesta en concret, que com totes les altres fa honor a una persona de gran influencia en la literatura catalana, i a qui gràcies a aquesta activitat he centrat la meva atenció.

Xavier Benguerel havent retornat de Chile

Xavier Benguerel i Llobet, nascut al 1905 i mort al 1990, va ser un escriptor i traductor català de idees d'esquerres que va lluitar al front republicà durant la guerra civil, i posteriorment va exiliar-se a França coneixent altres autors catalans com ara Mercè Rodoreda,Pere Calders, Anna Murià o Joan Oliver. Amb aquest últim entaula gran amistat i intercanvia vàries cartes mentre, molt desprès Benguerel s'envà a viure a Santiago de Chile.
Amb cinquanta anys retorna a Barcelona, on publica la seva novel·la Icaria, Icaria,amb la que recrea l'ambient anarquista del Poblenou abans de la guerra, i amb la que guanya el premi Planeta en 1974. Morí en plena transformació del barri obrer del Poblenou i la façana marítima de la ciutat a causa dels Jocs Olímpics de 1992, transformacions de las quals es va lamentar públicament.
Es per aquesta nostàlgia de el barri antic del Poblenou, per la que aquesta biblioteca situada en aquest barri esta dedicada a ell.

Eric Miñarro/ 1r A