J.Verdaguer. Camí a casa diferent.

Cada dia quan torno de l’escola, passo per davant del col•legi Jacint Verdaguer de Castelldefels. Mai m’havia parat a pensar qui era en Jacint Verdaguer, però a l'haver de fer aquest comentari sobre la literatura que ens envolta, vaig veure una oportunitat per aprofundir una mica en la història de qui fins ara només era un nom d'escola per a mi, i en el què va fer. Així, he esbrinat que en Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles, Osona, l’any 1845 i morí a Barcelona el 1902. Va ser un dels principals poetes de la Renaixença i de les lletres catalanes. En la seva vessant religiosa va exercir com a sacerdot durant uns anys encarregat d’esglésies de la zona Vic, on molta gent recorda a aquest autor com "Mossèn Cinto Verdaguer". Als 32 anys, Verdaguer es va instal•lar a Barcelona desprès de ser nomenat capellà del Marquès de Comillas. Va ser aquest any quan també el van donar el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel seu poema anomenat L’Atlàntida. Aquesta és l’època de la seva consagració com a poeta. El 1880, desprès d'haver rebut 3 premis dels Jocs Florals, el van nomenar Mestre en Gai Saber. Aquest mateix any escriu el llibre Montserrat. Desprès d'aquesta etapa d'auge poètica, va decidir abandonar el cristianisme i les creacions poètiques i entra en una etapa "Mística". Es va arribar a dir que feia exorcismes. Com a símbol de la gran popularitat que va assolir en la seva època com a poeta, avui dia molts carrers arreu de Catalunya el commemoren posant el seu nom. L’any 1914 l'Ajuntament de Barcelona va encarregar a l’arquitecte Josep Maria Pericats la construcció de un monument en honor seu a la cruïlla entre la Avinguda Diagonal i el Passeig de Sant Joan. El monument, que avui encara vigila la cruïlla va trigar 10 anys en construir-se. Una altra construcció inspirada en Verdaguer i en la seva gran obra Montserrat, és el mirador del cim de Sant Jeroni (1952), prop de la Serralada de Montserrat, batejat amb el nom “Mossèn Cinto”. Després de saber tot això el camí a casa ja mai no serà el mateix, no podré tornar a passar indiferent per un espai que porta el nom d’algú que ha deixat una petjada tan important per a Catalunya i la seva literatura.