Un dia com qualsevol altre, vaig anar a casa dels meus cosinets petits a fer de cangur, estava fent el sopar quan en la llunyanía del passadís començo a sentir una cançó que m'era familiar però no recordava bé de què. Era la meva cosineta petita que cantava una canço que de segur que coneixereu, "L'hereu Riera". Jo i quasi tots els nens i nenes dels paisos catalans sabràn de la cançó que parlo. Però per si de cas la memòria ens la juga, us en deixo aquí la lletra:
Per a Sant Antoni grans balles hi há,
per a Sant Maurici tot el poble hi vá.
Tra la ra la la ra la la, tra la la ra la,
Anem donzelletes, anem a ballar,
que l'hereu Riera ens hi farà entrar.
-A fe, hereu Riera Ja pots ben dansar,
que la teva aimada a la mort n'està.
Agafa'l gambeto al bras se'l tirà
A casa l’aimada ja se’m va posar
Tot pujant l'escala / la sent sospirar
-Deu vos guard Cecìlia, Cecília, com va?
-Per a mi Riera, molt malament va,
febre nit i dia que'm cuida a matar.
Tinc una germana, t'hi podràs casar.
Les joies que porto les hi podràs dar.
Per a mi, Maria, cap més mai n'hi haurà.
devant d'el Sant Cristo se'n va agenollar.
-Senyor, que m'ajudi si em vol ajudar
Torneu-me l'aimada que a lamort n'està.
….
Al cap dels nou dies Cecilia es llevà,
a les tres setmanes ja se varen casa.
credits
Aquesta cançó em va cridar l'atenció perquè jo de petita em dedicava a recitar i ballar sense entendre res del què feia. I això em va donar una idea per aquest blog, aquí us explicaré la llegenda i el perquè de la dansa d'aquesta cancçó tradicional catalana.
Segons explica la llegenda, l'Hereu Riera, fill d'una de les famílies rurals més riques de l'Empordà, situada a la població de Llançà (Alt Empordà), va assistir a les festes de Sant Maurici de Caldes de Malavella (una festa tradicional d'aquesta localitat). Mentre dansava amb dues donzelles que l'havien acompanyat des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, Cecília, patia una greu malaltia. Ell seguidament abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l'escoltà i guarí la noia. L'Hereu Riera, emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i va fer, damunt la creu, una dansa d'alegria. I d'aquí prové la famosa dansa de l'hereu Riera.
La llegenda recopilada al Principat afirma que Déu guarí la promesa de l'Hereu Riera, però no acaba de la mateixa manera en les versions que es canten al País Valencià i a les Illes Balears, on la promesa, Cecília, acaba morint a causa de la seva gravissima enfermetat.
Finalment, només afegir que aquestes tradicions tant magnífiques no s'hauríen de perdre mai.
Aquí us deixo un enllaç on escoltar-la:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada