Un mestre de la literatura catalana

Com molts sabeu, els carrers de la nostra ciutat porten per nom a músics, científics, pintors i escriptors. Doncs bé, l’altre dia passejant per Barcelona vaig anar a parar a un carrer que ignorava la seva existència: el carrer de Josep Pla. Aquest personatge tant important per a la literatura catalana que va néixer a Palafrugell l’any 1897 fou un escriptor i periodista espanyol en llengües catalana i castellana. La seva obra completa va ser força extensa , contà, aproximadament, amb unes trenta mil pàgines de prosa. Clarament podem afirmar que Pla ha estat un dels escriptors més llegits de totes les èpoques.

He triat aquesta frase que va pronunciar Josep Pla perquè en primer lloc fa un plantejament interessant i en segon lloc s’ajusta molt bé a l’estil de l’escriptor. Els trets més característics de la seva prosa eren la senzillesa, la ironia i la claredat. Sempre intentava fer una descripció amb l’adjectiu més adequat, per la qual cosa no ens resulta estranya l’afirmació que fa en aquesta frase, fent de la descripció un dels processos més difícils d'elaborar. M’agradaria destacar una altra frase que he trobat cercant per Internet on hi podem veure un altre cop part de les seves característiques més essencials: “La izquierda ha hecho siempre lo mismo: su aberración de la realidad del país la mantiene, como siempre, en su ignorancia antediluviana. Hablan mucho, pero no dicen nada. [...] Quieren ante todo ganar las elecciones y, una vez sentados en  sus poltronas, hacer todo lo contrario de lo que han prometido” (Notes del capvesprol, 1979).

Josep Pla va viure l’època conflictiva de l’Espanya dels anys 30. No es considerava ni antirepublicà ni antimonàrquic, sinó una persona que l’únic que desitjava era una modernització de l’Estat. Així que, primerament es va posicionar al bàndol dels republicans però poc a poc es va adonar que allò s’estava convertint en una gran bogeria. Comença un exili tot passant per llocs com Marsella o Roma. Temps després se’l relaciona amb el franquisme, fet que provocarà la desconfiança de la gent.

La censura dels anys franquistes varen fer que l’escriptor aparqués el català per un temps i començà a escriure en castellà. D’aquesta època en van sortir obres esplèndides. En són exemple “Viaje en autobús” (1942), “Las ciudades del mar” (1942) i “Un señor de Barcelona” (1945). L’any 1947 va reprendre les seves obres en català cosa que el va permetre escriure obres com “Cadaquès”, “El vent de garbí”, “El carrer estret” i “Girona”.

Cal citar també la seva coneguda obra “el quadern gris”, escrita en forma de dietari i de caràcter autobiogràfic. Se la pot considerar la seva obra mestre i una de les obres autobiogràfiques més importants per a la literatura catalana. 

En aquest link trobareu fragments que pertanyen al "quadern gris": http://www.lletres.net/pla/qg030119.html 

Marta Gil López/ 1r E