divendres, 1 de novembre de 2013

La creació barcelonina: Joan Salvat- Papasseit i Serrat


Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern-Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot 
 perquè per tornar a néixer necessiteu morir. 
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.


Aquest poema, dedicat al pintor Josep Olbiols, es troba en la que és probablement la obra més famosa de Joan Salvat -Papasseit (1894-1924): “El poema de la rosa als llavis”, en la qual es desenvolupa un aprenentatge del joc amorós per part d'una noia jove. “Res no és mesquí”, però, és un cant a la bellesa de la vida , una admiració per l'existència.
Abans de comentar la meva elecció, considero important destacar que Joan Salvat -Papasseit havia viscut molts infortunis i malgrat que l'ombra de la mort sempre el rondà, se'ns mostrava esperançat i amb ganes de viure. El poema destaca la bellesa de les petites coses que conformen la vida: el vi, la galta colrada,el dia i la nit, el mar,una rosa... i ho expressa en versos com “perquè la cançó canta en cada bri de cosa”.Hi apareix també la mort, però no com a fet negatiu sinó com una reivindicació de la necessitat d'arribar-hi per tal de poder tornar a néixer.

El recurs estilístic més utilitzat és la personificació : “el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta”, “ l'onada del mar sempre riu”, “no arriba la mort ni si l'heu demanada i si l'heu demanada us dissimula un clot” i “ un somriure fi que es dispersa com grills de taronja”.  Hi apareix també un tòpic literari, el "carpe diem", ja que el poeta exalta la vida i ens convida a disfrutar-la plenament. 

Pel que fa a l'estructura, està dividit en quatre estrofes amb 26 versos d'art major.

L'artista que musicalitza aquesta cançó és Joan Manuel Serrat, un dels cantautors més coneguts de Catalunya. La seva obra va molt lligada a la poesia ja que ha versionat poemes de Mario Benedetti, Antonio Machado,Rafael Alberti, Miguel Hérnandez i Pablo Neruda entre d'atres.
Serrat sempre s'havia sentit molt identificat amb la poesia de Papasseit  i és per aquest motiu que el 1970  fa una primera versió d'un dels seus poemes encara que no és fins l'any 1977 que li dedica un àlbum sencer, en el qual es troba el poema elegit.


He escollit aquest poema perquè hi trobo expressades moltes emocions i crec que Serrat és un gran transmissor d'aquestes. La seva actuació em fa arribar l'emoció que sent ell quan canta, desitjant haver-la pogut veure en directe. A més, tots dos artistes són barcelonins, per la qual cosa he fet una reivindicació de la nostra terra i sense anar més lluny, de la nostra ciutat.

Marta Andrés Fraga / 1r Batxillerat E


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada