Lluís Llach i Miquel Martí i Pol |
Com un gran ram de roses blanques
el teu record que m'acompanya
de tanta llum et sóc deutor
que em sobra espai i em sobra tarda,
tot se m'emplena amb el teu nom
que repeteixo, Laura.
(...)
Lluís Llach va posar música a aquest poema el 1994, quan Martí i Pol encara era viu, però va publicar una nova versió en el seu disc d'homenatge a la mort del poeta, el 2004.
He triat l'àmibit musical amb
referència literària ja que tinc una passió per la música molt gran. A
més, Lluís Llach és el meu cantautor català preferit, cosa que m'ha
inculcat el meu pare. Dins de tots els poemes que canta, he escollit aquest perquè trobo preciosa la lletra, on Martí i Pol demostra un agraïment i un amor molt grans a una dona. Miquel mostra la seva tristor en tenir-la lluny, però també la dolçor i tendresa dels records que es permet tenir i l'agraïment per aquests.
Teresa Benazet / 1r Batxillerat B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada