dilluns, 4 de novembre del 2013

Miquel Martí i Pol

Lluís Llach i Miquel Martí i Pol
Lluís Llach féu molts homenatges a la cultura i literatura catalanes amb les seves obres musicals, posant-hi melodia a poemes de Joan Salvat-Papasseit, Màrius Torres i, als seus últims anys, a Miquel Martí i Pol. Faig aquesta entrada per destacar entre aquests homenatges les versions cantades de molts dels poemes de Martí i Pol, amic de Lluís Llach, i dins de les quals he triat donar protagonisme a la de Roses Blanques.Miquel Martí i Pol va ser un conegut poeta, escriptor i traductor. La seva malaltia de per vida, l'esclerosi múltiple va marcar molt la seva obra poètica en la que predomina una introspecció a les seves limitacions, tractant temes com el desig, l'amor mort. És recordat amb molts homenatges i distincions honorífiques, des de cançons dels seus poemes, noms de carrers, escoles, instituts i biblioteques.

Roses Blanques, Miquel Martí i Pol 
Com un gran ram de roses blanques
el teu record que m'acompanya  
de tanta llum et sóc deutor  
que em sobra espai i em sobra tarda,  
tot se m'emplena amb el teu nom  
que repeteixo, Laura.  
                    (...)

Lluís Llach va posar música a aquest poema el 1994, quan Martí i Pol encara era viu, però va publicar una nova versió en el seu disc d'homenatge a la mort del poeta, el 2004.
He triat l'àmibit musical amb referència literària ja que tinc una passió per la música molt gran. A més, Lluís Llach és el meu cantautor català preferit, cosa que m'ha inculcat el meu pare. Dins de tots els poemes que canta, he escollit aquest perquè trobo preciosa la lletra, on Martí i Pol demostra un agraïment i un amor molt grans a una dona. Miquel mostra la seva tristor en tenir-la lluny, però també la dolçor i tendresa dels records que es permet tenir i l'agraïment per aquests.


Teresa Benazet / 1r Batxillerat B

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada