diumenge, 3 de novembre de 2013

Premi Poesia del Món Llatí - Joan Margarit

El dimecres passat en el telenotícies vespre de TV3 van donar la notícia que, per primera vegada a la història, un poeta català va rebre el premi de Poesia del Món Llatí. El titular de les notícies era que “Joan Margarit i José Emilio Pacheco, premis Poesia del Món Llatí 2013”. També hi vaig trobar un article en el diari Ara.


Per informació més detallada sobre aquesta notícia cliqueu en el següent enllaç:
(http://www.ara.cat/llegim/Joan_Margarit-Mexic-Jose_Emilio_Pacheco_0_1020498152.html)



Joan MargaritJoan Margarit, poeta i arquitecte, neix l’11 de maig del 1938 a Sanaüja, a la comarca de la Segarra, en plena Guerra Civil Espanyola quan el front d’Aragó ja era a prop d’aquelles terres.

Acabada la guerra i fins el 1948, la família de Joan Margarit va canviar moltes vegades de domicili: Barcelona, Rubí, Figueres i Girona.

Margarit s’havia donat a conèixer com a poeta en castellà el 1963 i el 1965. Després de deu anys, escriu “Crónica”. A partir del 1980, inicia la seva obra poètica en català.

La poesia de Joan Margarit és  seriosa, real i humana. Es caracteritza per no contenir gaires elements superflus fet que fa que es defineixi com una poesia dura i freda. Us en poso un exemple amb el poema que nombra "Al Fons de la Nit", el qual està recollit en l'obra titulada Joana:



   AL FONS DE LA NIT

Està glaçant a l’aire.
Ha callat fins i tot el rossinyol.
Amb el front recolzat damunt del vidre
demano que em perdonin
les meves dues filles mortes
perquè ja gairebé no penso en elles.
El temps ha anat deixant argila seca
damunt la cicatriu. I, fins i tot
quan un s’estima algú, arriba l’oblit.
La llum té la duresa de les gotes
que cauen dels xiprers amb el desgel.
Poso un tronc nou i, removent les cendres,
trec flama de les brases. Faig cafè.
La vostra mare surt del dormitori
amb un somriure: Quina bona olor.
T’has aixecat molt d’hora aquest matí.


Aquest poema titulat "Al fons de la nit" ens ensenya com seguir endavant desprès de la mort de dues filles i com aquestes ferides que et provoca al vida al final acaben cicatritzant tot i que pensis que mai les superaràs. Així doncs el poema d'en Margarit es basa en l'assimilació i l'oblit del propi sofriment i ho fa amb una cruesa que ens porta a la vida real per tal  d'ajudar-nos a superar grans pèrdues i mai parar de viure.

És una poesia sorgida de la necessitat d'explicar-se i explicar-se al món.

Biblioteca Joan Margarit, a Sant Just Desvern


Quan un autor és valorat per la societat en la que ha viscut o viu veiem com el seu nom és utilitzat per designar carrers, places, escoles, biblioteques, etc. En aquest cas, tot i encara ser viu l'escriptor, podem trobar exemples arreu de Catalunya:






Carrer Joan Margarit, Roses


Per últim voldria afegir una entrevista de Joan Margarit en el prodrama Pienso, luego exito de Rtve en el que explica la seva filosofia i quin mètode segueix per escriure els seus poemes (fins el minut 6:36):

Entrevista a Joan Margarit






Jaume Bonet Bigatà / 1r D Batxillerat


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada