Redescobrir les cantonades

Us convido a fer un breu recorregut per Ciutat Vella, el districte més antic de Barcelona, en busca de referències literàries. (Teniu un mapa al final). 

Comencem pel carrer Pelai, que concretament ocupa l’espai d’una de les parets de l’antiga muralla, i baixem per Jovellanos fins a Tallers en direcció a la Plaça Castella. A la dreta hi ha el carrer de Valldonzella.  

Aquí trobem el primer terme:  la Facultat de Comunicació Blanquerna (1).  Blanquerna és el protagonista d’una novel·la enciclopèdica de Ramon Llull (Llibre d’Evast e Blanquerna) que exposa un pla de reforma del món. No se’n coneix l’any d’escriptura, però es calcula que va ser redactada entre 1283 i 1285.

Seguint avall per Montalegre anem a parar al carrer dels Àngels, on hi ha el Grup Escolar Milà i Fontanals (3). Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) va ser un historiador de la literatura catalana medieval, important dins del moviment de la Renaixença.

Baixant pel carrer Egipcíaques,  que comunica Carme amb Hospital, i continuant en direcció a la Rambla, entrem als Jardins Rubió i Lluch (4).  Porten el nom d’Antoni Rubió i Lluch (1856-1937), un professor, historiador i home de lletres, que es dedicà principalment a dos temes d’estudi: la dominació catalana a Grècia (país del qual fou cònsol durant vint anys) i la literatura catalana medieval.   

Retornant al carrer Hospital, uns metres més enllà (sempre en direcció a la Rambla) descobrim el Teatre Romea (6), on, al llarg dels seus 150 anys d’activitat, s’han estrenat obres tan emblemàtiques de l’escena catalana com Terra Baixa (1879), Mar i Cel (1888) o la Filla del Mar (1900) d’Àngel Guimerà; així com la majoria de les obres de Josep Maria de Sagarra (1894-1961). 

A més a més, trobem referències a Àngel Guimerà (1845-1924) (7) un cop travessada la Rambla, si ens encaminem cap a la Plaça del Pi. Al seu costat hi ha la Plaça de Sant Josep Oriol, on destaca l’estàtua del dramaturg, ben a prop de l’antiga farmàcia (actualment una gelateria). Allà donava a conèixer els seus esborranys als seus amics. L’edifici fa cantonada entre les dues places, però la placa que ho recorda és a la façana que dóna a la Plaça del Pi.

En aquesta mateixa plaça hi va viure Rafael d’Amat i de Cortada (1746-1818), Baró de Maldà (8), en un palauet en els baixos del qual hi ha, actualment, les Galeries Maldà. El baró va redactar un dietari, que va titular Calaix de sastre, valorat tant perquè fa un reflex fidel de la vida quotidiana de l’època, com perquè està escrit en català.

O bé podeu dirigir-vos a l’altre cantó de la Plaça del Pi, allà on comença el carrer Petritxol. De seguida hi trobareu un mosaic que reprodueix l’Auca del Senyor Esteve (9),  de Santiago Rusiñol (1861-1931), autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista. I just al costat, la “Granja Dulcinea”, que porta el nom del personatge femení del Quixot de Miguel de Cervantes.

Continuant per Petritxol fins al carrer Portaferrissa, just abans d’arribar a la Rambla, podem veure-hi el Palau Moja (10), on va viure Jacint Verdaguer (1845-1902), el poeta i escriptor romàntic, mentre va ser capellà del Marquès de Comillas.

Ja hem acabat! Si voleu tornar al punt de partida, sols queda pujar la Rambla fins al carrer Pelai. Abans, però, vull destacar dues exposicions temporals que podeu anar a veure: al CCCB, sobre Salvador Espriu (2) i a la Biblioteca de Catalunya, sobre Josep Carner (5).

Nota: Totes les fotografies han estat tretes de Google Imatges

Jana Codina / 1r A