L’escriptor que tocava de peus al cel

En aquesta entrada parlaré de l’escriptor Pere Calders basant-me en un text que va sortir el 16 de juny del 2012 al diari Ara (a l’apartat d’Ara Llegim), dedicat a aquest escriptor en motiu del centenari del seu naixement. Curiosament el reportatge el va escriure Jordi Nopca, l’escriptor de la novel·la “El talent”, que hem llegit i treballat.

Impressió de pantalla de l’article del diari digital Ara

Pere Calders va néixer el 29 de setembre del 1912 a Barcelona i ja des de jove escrivia articles i contes. L’any 1939 Calders va marxar cap a França, deixant la seva dona i el seu fill a Barcelona, i al cap d’uns mesos es va exiliar a Mèxic, juntament amb Tísner i la seva família (amb Rosa Artís Gener, la seva futura esposa). Al juliol de 1943 va rebre el divorci i es va casar amb Rosa Artís. Al 1947 va néixer el seu fill Raimon Calders Artís. Al 1949 va néixer la seva filla Glòria Calders i un any després la tercera filla, Tessa Calders. L’any 1962 va tornar a Barcelona amb la seva família. L’any 1978 es va estrenar l’obra de teatre “Antaviana” de Dagoll Dagom basada en textos de Calders, que va ser tot un èxit. També es va publicar “Invasió subtil i altres contes” i tot això li va donar reconeixement popular. L’any 1982 se li va otorgar la Creu de Sant Jordi.

Més tard, l’any 1986, va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Al 1991 li van diagnosticar càncer de pròstata i l’any següent va ser investit Doctor honoris causa per la Universitat Autònoma. Va morir a Barcelona el 21 de juliol de l’any 1994, als 81 anys.

Fotografia de Pere Calders feta l’any 1994

Calders defensava un tipus de tractament que capgirés la realitat de les coses i per això la seva prosa és subversiva. Ell deia: “No hi ha coses estranyes, el que és estrany és la realitat. La part de somni de la persona humana és tan veritable com tocar de peus a terra” i d’aquesta frase ve el títol del text.

Pere Calders estava dotat d’una gran capacitat d’observació i d’imaginació (que demostrava sota la fantasia i l’ironia) i una de les seves grans aportacions a la literatura catalana és la capacitat de trencar les fronteres entre realisme i fantasia, acostant una dimensió i l’altra amb subtilesa i rigor literari.

En paraules de la seva filla Tessa: “Es parla molt de la lleugeresa de la seva prosa: escriure d'una manera que sembli que no costa és el més difícil de tot”.

Per això és un dels autors catalans més reeditats i estimats del segle XX i, més de cent anys després de néixer, la seva obra segueix tenint la força amb què va ser concebuda.

Carla Fuster Ruiz / 1r Batxillerat A