Frederic Soler i Hubert

Monument en honor a Frederic Soler

El cap de setmana passat, mentre passejava per la Rambla, vaig fixar-me en una escultura que hi ha a la plaça del Teatre. M'hi vaig acostar, encuriosida, per saber a qui era dedicada. A l'escultura s'hi podia llegir: A Frederic Soler (Pitarra). Aquest nom m'era lleugerament familiar, tot i que no sabia exactament per què. A l'arribar a casa, vaig pensar que seria interessant saber qui era Frederic Soler.

Frederic Soler, molt conegut també com a Serafí Pitarra, el pseudònim que el va fer famós, va ser un dramaturg, poeta i empresari teatral del segle XIX (aquí trobareu més informació).

És un dels màxims exponents del teatre romàntic català. Va destacar per revitalitzar el gènere popular amb un nou gènere teatral de sàtira política i social, un exemple del qual és "L'Esquella de la Torratxa" (1864), i amb obres de caràcter humorístic com "El castell dels tres dragons" (1865), on Soler aprofitava per reivindicar l'ús del català que es parlava en aquella època en lloc de la utilització del català antic, arcaic.

Amb el temps, va començar a decantar-se pel drama, gènere molt acceptat per part del públic burgès ja que s'hi veia representat en obres com "Les joies de la Roser" (1866). Més endavant, va compaginar el drama romàntic amb els quadres de costums i, el canvi no va ser només estètic sinó també ideològic. Frederic Soler va passar del liberalisme al conservadorisme, assumint els patrons estètics i ideològics de la burgesia que anteriorment havia ridiculitzat. D'aquesta nova etapa destaquen "La Dida" (1872) i "Batalla de reines" (1887), entre d'altres. Aquestes obres tenen arguments que s'endinsen en la història catalana i defensen els valors tradicionals com ara la familia o l'autoritat.

Frederic Soler i Hubert

Tot i el seu caràcter controvertit, Soler és considerat el fundador del teatre català modern. És per això que el seu monument es troba en una petita plaça anomenada "Plaça del Teatre", antigament situada davant del Teatre Principal de la ciutat.

En el següent enllaç podeu veure una de les seves obres, titulada "Els Herois i les grandeses" (1866), que es una paròdia de la tragèdia grega emesa per primer cop el 15 de novembre de 1978.

Finalment, dir que fa relativament poc, al 2007, Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, seguint a Frederic Soler, van crear una "gatada" (era com Soler anomenava les seves obres). Podeu clicar aquí per veure un breu vídeo que ho explica.

María Costa, 1r Batx. B