 |
| Placa dels Jardins de Montserrat Roig |
Molt a prop de casa meva, a l'interior d'illa situat entre els carrers Provença i Rosselló, hi ha un parc i uns jardins. Allí és on la meva mare em portava des que tenia pocs dies, on vaig aprendre a caminar i a anar amb bicicleta. Allí és d'on em vénen els records dels amics de la infantesa, dels primers jocs i d'incomptables bones estones als gronxadors i als tobogans. Tanmateix, no va ser fins alguns anys més tard que vaig descobrir el veritable significat del nom d'aquell interior d'illa. En realitat, són els anomenats Jardins de Montserrat Roig. Es varen construir al mateix any que l'Eixample, és a dir, al 1886, però no va ser fins gairebé un segle més tard que van retre homenatge a l'escriptora.
 |
| Montserrat Roig |
Montserrat Roig i Fransitorra va néixer a Barcelona el 13 de juny de 1946, i va morir el 10 de novembre de 1991, víctima d'un càncer de mama. Fou periodista i escriptora de novel·les i contes. A més, va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va exercir com a entrevistadora a escriptors de generacions precedents.
Des de ben jove va participar en els moviments de protesta d'estudiants que es feien a les darreries del franquisme a Barcelona. Als inicis dels seus estudis a la Universitat de Barcelona va ser membre de l'organització Força Socialista Federal, i, en dissoldre's aquest partit, es va afiliar al PSUC un cop ja acabada la carrera. Va participar, entre d'altres, en dos esdeveniments importants de la lluita contra la dictadura franquista. El primer va ser la Caputxinada, un moviment de protesta que va tenir lloc al 1966 al convent dels Caputxins de Sarrià. El segon va ser la participació a la tancada de 250 intel·lectuals a l'Abadia de Montserrat el 1970, manifestació en contra del Procés de Burgos. Després de tot això, va vincular-se a l'Assemblea Permanent d'Intel·lectuals Catalans.
A part del seu compromís polític, també cal destacar la seva obra com a escriptora. En primer lloc, el 1971 va guanyar el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó...i tan neta que la volen. A partir d'aquest moment és quan començà a dedicar-se professionalment a la literatura. Dues de les seves obres més destacades d'aquesta etapa van ser Ramona adéu (publicada el 1972) i El temps de les cireres (1977), novel·la amb la qual va obtenir el premi Sant Jordi.
 |
| L'hora Violeta |
D'altra banda, cal considerar la seva tasca com a periodista, des de la qual va manifestar una voluntat per construir una tradició de periodisme culte, feminista i amb ànsia per recuperar la memòria històrica de Catalunya. Montserrat Roig va aconseguir una gran popularitat amb les entrevistes, que posteriorment va publicar en la sèrie de llibres Retrats paral·lels (1977). Altres obres de gran ressò van ser Els catalans als camps nazis (1977) -amb la qual va guanyar el premi Crítica Serra d'Or-, o L'hora violeta (1980), novel·la amb la qual culmina el seu posicionament feminista. La darrera de les seves publicacionsva ser Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991), en què l'autora elabora una poètica molt personal.
Finalment, cal dir que Montserrat Roig va ser, malgrat la seva curta vida, una magnífica escriptora i periodista, que va destacar pel seu gran i actiu compromís amb la societat.
 |
| Interior dels Jardins |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada