L'altre dia, a la ràdio, sentia una tertúlia sobre diferents escriptors: parlaven sobre diferents diferents figures que han estat vigents en la nostra cultura. No necessàriament són figures literàries però l'escriptor Quim Monzó va citar una figura que em va cridar molt l'atenció: la Tieta. No parla pas de la tieta com a un parentesc, parla de la tieta com la dona que no té res més que la seva rutina diària i solitària. La Tieta, soltera, no falla mai als dinars importants en família, però ni molt menys és la que destaca per la seva presència.
 |
| Quim Monzó |
 |
| Joan Manel Serrat |
Em va cridar molt l'atenció perquè precisament hi ha una cançó de Joan Manel Serrat titulada La Tieta. En aquesta excel·lent cançó, que realment deixa la pell de gallina, parla d'aquesta figura, la que no té més fills que els fills dels seus germans, la que sempre té un plat quan arriba nadal i la que un dia morirà i serà oblidada. Penso que alguna vegada ens hem de posar aquesta cançó, concentrats en la lletra que és molt i molt fàcil de seguir, i després pensar sobre el que ens transmet Serrat en aquest tema i si es relaciona amb lo que va dir Monzó.
Pau Balada Lampurlanés - 1r Batxillerat "E"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada