dissabte, 9 de novembre del 2013

"Els fruits saborosos", de Josep Carner



Josep Carner sigué el poeta més important del noucentisme. Per a crear les seves obres literàries s'inspirà en petites imatges quotidianes o anècdotes.  Llavors, amb gran domini de la tècnica, aconseguia uns poemes plens de ritme i harmonia, amb un llenguatge ric i una mètrica perfecta.

Aquesta obra, "Els fruits saborosos", va ser l'obra emblemàtica del noucentisme. Va ser el primer llibre de poemes de carner considerat autènticament noucentista. 

Amb aquesta obra la poesia catalana va trobar, per fi, el camí de:


  • el classicisme
  • la mesura
  • el domini del llenguatge
  • la perfecció formal


   
        Als divuit poemes del recull s'hi estableix una semblança entre:

  • un fruit i la infantesa
  • un fruit i la joventut
  • un fruit i la maduresa
     Josep Carner, el màxim exponent del noucentisme.
 


Parlant dels fruits: com es pot veure en els títols dels poemes (com per exemple "Les maduixes arrupides"), els fruits, vist fent una ullada, corresponen a fruites de veritat. Però que tenen unes simples fruites per a què Josep Carner en faci lligams amb les etapes generals de la vida, les quals tenen clarament profunditat psicològica? El que tenen són característiques com aquestes dues:
  • els colors vius i els fruits sucosos, que són propis de les etapes més vitals
  • els colors apagats i els fruits secs o poc sucosos, que són propis de la vellesa

Per últim, parlant dels éssers humans, en cada poema presenta un personatge femení i en destaca un tret físic o gestual. A partir d'una petita anècdota, en Carner ens endinsarà en una reflexió sobre una etapa vital del personatge. Això passa per exemple al poema "Aglae i les taronges" on l'anècdota constitueix el fet que una noia embarassada es mengi una taronja per refer-se d'un defalliment momentani. A partir d'aquí la creació d'un poema propi d'en Carner i el noucentisme, amb les qualitats dites, està servit, tot fent us de la introducció, la pròpia expressió i, per últim, la pròpia reflexió amb un toc literari i filosòfic intens.

Amb aquest últim punt us faig dues preguntes:

Per què una noia? Per dolcesa, masclisme, tòpic corrent (normal) en aquell moment o per una altre cosa (com per afectar més al públic de l'època i guanyar, per tant, més diners)?


Doneu-me les vostres respostes mitjançant comentaris i informeu-me al pati, amb el vostre vist-i-plau messiers i madams!!!!!!!!!!




ps:          Hi ha una cançó de “Els fruits Saborosos” feta i interpretada per Gemma Abrié + Vicens Martín Dream Big Band.   (www.youtube.com/playlist?list=PL4bWTM-9RPjFcYKbisLS9jkYnJ5a2HR3q).



ps:          El nom de Josep Carner se li ha donat a:

  • ·         un passeig de Barcelona (capital)
  • ·         un carrer a Torroella de Montgrí, Baix Empordà
  • ·         un carrer a Lleida (capital)
  • ·         un carrer a Blanes, La Selva



Luis Bonet M. / 1r batx. D

1 comentari: