Gràcies Teixidor, Gràcies Villalonga
He escollit la novel·la de Pa negre d’Emili Teixidor i la película homònima que va dirigir el
mallorquí Agustí Vilallonga per demostrar la importància del cinema com a mitjà
per donar a conèixer la literatura
catalana.
Emili Teixidor i Viladecàs va néixer el 22 de desembre de 1933 a Roda de Ter, Osona i
va morir a Barcelona el 19 de Juny de 2012. Va estudiar Dret,
Filosofia i lletres, periodisme i magisteri. Va treballar durant molt anys com a professor d'institut. La seva vocació
literària va sorgir d'un grup d'amics aficionats a la literatura que van formar
la Penya Verdaguer, entre els quals
hi havia Miquel Martí i Pol. Les
seves obres solen estar ambientades a la plana de Vic de la seva infantesa i se
centren en temes referents a la situació social del moment: Guerra civil espanyola
i la postguerra.
Teixidor es va especialitzà en literatura infantil i
juvenil, però també escrigué novel·les per a adults. El seu estil denota un
vocabulari molt ric i un gran domini de
la tècnica narrativa. Fou autor de moltes novel·les entre les quals
m’agradaria destacar “ L’ocell de foc”, que va ser seleccionada per la Fundació
Germán Sánchez Ruipérez com a una de les cent millors obres del segle XX i “Pa negre” .
"Pa
negre" es va publicar el 2003, narra una
historia ambientada en la postguerra rural
catalana, explica la història d’un nen que pertany al bàndol
dels perdedors i que
descobreix al bosc els cadàvers d'un home i el seu fill. A partir d'aquest fet
intentarà descobrir qui els va matar, mentre es desperta en ell una forta consciència moral que
xoca amb el món dels adults, alimentat per les mentides.
Al 2010, Agustí Villalonga va fer una versió
cinematogràfica que va estar protagonitzada pels actors Sergi López, Pep Tosar
i Laia Marull. El film es va rodar en diverses zones rurals de Lleida, Girona i Barcelona (El montseny, Mura, Talamanca, Olot,Vic,
Manlleu…).
La pel.licula va ser
molt guardonada, va rebre, entre d’altres, 14
premis Gaudí (millor pel·licula en llengua catalana, millor director i millor
actor…), 9 premis Goya (millor
pel·lícula, millor director, millor guió original…) i el premi Ariel a la millor pel·lícula iberoamericana.
Teixidor al llarg de la seva trajectòria professional rebé
molts premis literaris. Destaca l'any 1992, quan fou guardonat amb la Creu
de Sant Jordi concedida per la
Generalitat de Catalunya. El 23 de febrer de 2012 fou reconegut com a doctor
“honoris causa” per la Universitat de Vic. La seva obra ha estat traduïda al castellà, al francès,
al gallec, a l’italià, el neerlandés i al portugués entre d’altres.
En
la meva opinió, Emili Teixidor va fer una tasca molt important en els darrers
anys de la seva vida perquè es va dedicar a
visitar escoles i insituts per recomanar a infants i joves que trobessin
moments per escriure i gaudir de la
lectura. Va ser un gran defensor de la cultura catalana, en un
món cada cop més globalitzat, on sembla que tot el que ve de fora ha de ser
millor. Defensà la universitat i,
especialment, les disciplines que conformen les humanitats, com un espai de
reflexió imprescindible pels temps actuals.
Gràcies Teixidor,
Gràcies
Villalonga,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada