La Ginesta , Joan Maragall

Enllaç a You Tube de la cançó.

Vull dedicar la meva entrada al meu poeta català preferit, Joan Maragall :

Aquest vídeo  ens transmet , per veu del cantautor lleidatà  Xavier Ribalta ,  La Ginesta,    el primer poema de Seguit de les vistes al mar , que forma el llibre Seqüències ,de l'autor modernista Joan Maragall i Gorina . El poema va ser escrit l'any 1907 i publicat al 1911 , després de la mort del poeta.

 Joan Maragall fou el màxim representant de la Poesia Espontaneista, aquella que valorava una expressió oberta, lliure i espontània sense normes estrictes  . Caracteritzada pel  Vitalisme i el Regeneracionisme , exalta el valor de la vida i  té la demanda de modernitzar la societat, tot criticant el culte excessiu a un passat i a un patrimoni caducs. 

La Ginesta, dins el força ampli ventall de temes de la poesia de Maragall , forma part , al igual que el clàssic poema "La fageda d'en Jordà" , de  La Poesia de la Natura , on el paisatge suggereix sentiments personals :  En aquest poema concret , Joan Maragall  ens plasma enamorat l'arribada de la primavera exaltada amb la ginesta , resaltant la seva olor perfumada i explicant-nos com se'n fa un ram, tot  donant-li el tractament com si d'una femenina dama es tractés , i el palau on es trobessin ambdós enamorats fos la natura prop del mar, a l'inici de la calor primaveral amb un dia tot assolejat ; donant un important èmfasi al proper mar com si fora el sòl de marbre destellant del palau.

                                       

LLETRA DEL POEMA:

La ginesta altra vegada!

La ginesta amb tanta olor!

És la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,

feia un sol moll: resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:

I'estigora va en renou

desflorant tanta bellesa,

fins que el cor me n'ha dit prou.

Amb un vímet que creixia

innocent a vora seu

he lligat la dolça aimia

ben estreta en un pom breu.

Quan Ia he tinguda lligada

m'he girat de cara al mar...

M'he girat al mar, de cara,

que brillava com cristall;

he aixecat el pom en l'aire

i he arrencat a corre avall...

He triat aquest poema perquè a casa meva , la meva àvia sempre m'ha parlat de la ginesta i de la seva olor . També  ha influit  el fet de ser jo un gran admirador de Joan Maragall .

Alejandro Ariza González / 1r Batxillerat E