Doncs això mateix és el què van fer. Tot va començar amb Salvador Dalí, quan després d'una prova de càmera abans d'una entrevista a la Radiotelevisió francesa el 1965. Dalí es va igualar les dues puntes del seu majestuós bigoti, va mirar a la càmera i va llençar: "Una polla xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la polla no hagués estat xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin estat xics, pics, camatorts i ballarics". I es va quedar tant ample, com si fos el més normal.
Després d'ell va venir, quaranta i dos anys després, durant el discurs en la cerimònia d'obertura de la Fira del Llibre de Frankfurt, Quim Monzó i va llençar de la mateixa manera el mateix embarbussament.
Llavors Ignasi Clarà, director creatiu, va convocar a aquests quatre representants, del glamur, l'esport, la investigació i les tecnologies del futur, respectivament, per representar aquesta idea de continuïtat i tradició i d'herència cultural, que és la base de l'anunci amb què es presenta l'edició en català de La Vanguardia. A l'anunci surten tots quatre, entre d'altres, intercalant-se, mentre reciten diversos embarbussaments.
Pere Guardiola, director general de La Vanguardia, es mostrava satisfet del treball de la productora, GDA, que va realitzar fins a quatre versions de l'anunci.
Aquí teniu l'anunci:
JORDI CAUBET / Secció D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada