A continuació podeu veure la imatge de la parada de
metro de Maragall, inclosa dins l'apartat de "carrers". La he triada
pel fet que aquesta parada porta el nom d’una figura cabdal dins la poesia
modernista catalana, Joan Maragall.
La parada de
metro Maragall va estrenar-se l'any 1959, amb l'entrada en servei del tram
entre Sagrera i Vilapicina. Situada sota el passeig Maragall, amb enllaços a la
L4 I L5.
Amb aquesta estació de metro, veiem un clar exemple de l’ús de la
literatura més enllà del paper, la trobem a les ciutats, concretament sota
terra, on també trobem d'altres com a Verdaguer o Torres i Bages. Una vegada presentada l’estació de metro, ara és l'hora de parlar del
poeta, d'en Joan Maragall.
Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) va ser fill d'una família
d'industrials. En contradicció a la tradició familiar, es llicencia en Dret
(1884, UB), carrera que al final no exerceix. Posteriorment entra com a
secretari de redacció al "Diario de Barcelona”, on publicarà
més de dos-cents articles en castellà sobre literatura, política i temes
socials. Al 1891 es casa amb Clara Noble i
comença la seva col·laboració en "L'Avenç, on publica alguns poemes i
un article sobre Nietzsche.
L'any següent, Josep Yxart el cita com un poeta que escriu de manera individual i moderna. Guanya els Jocs Florals de Badalona i Barcelona.
En quant a la seva extensa producció literària,
destaquen poemes tan difosos com La
vaca cega, Cant espiritual, El cant de la senyera. Realitza traduccions de
Goethe, Novalis.... Arran de la crisi de la Setmana
Tràgica (1909), reacciona amb articles Ah, Barcelona, La ciutat del perdó i L'església cremada.
Gerard Aristizábal / Secció A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada