dijous, 31 d’octubre de 2013

Art poètic sota terra

A continuació podeu veure la imatge de la parada de metro de Maragall, inclosa dins l'apartat de "carrers". La he triada pel fet que aquesta parada porta el nom d’una figura cabdal dins la poesia modernista catalana, Joan Maragall. També perquè és un autor que hem treballat en altres cursos i m’ha fet gràcia escollir aquesta parada en honor seu. 

                     
                                              
La parada de metro Maragall va estrenar-se l'any 1959, amb l'entrada en servei del tram entre Sagrera i Vilapicina. Situada sota el passeig Maragall, amb enllaços a la L4 I L5. 

                                  
                                                       
Amb aquesta estació de metro, veiem un clar exemple de l’ús de la literatura més enllà del paper, la trobem a les ciutats, concretament sota terra,  on també trobem d'altres com a Verdaguer o Torres i Bages.  Una vegada presentada l’estació de metro, ara és l'hora de parlar del poeta, d'en Joan Maragall.

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) va ser fill d'una família d'industrials. En contradicció a la tradició familiar, es llicencia en Dret (1884, UB), carrera que al final no exerceix. Posteriorment entra com a secretari de redacció al "Diario de Barcelona”, on publicarà més de dos-cents articles en castellà sobre literatura, política i temes socials. Al 1891 es casa amb Clara Noble i comença la seva col·laboració en "L'Avenç, on publica alguns poemes i un article sobre Nietzsche.

                                  
                                                       
L'any següent, Josep Yxart el cita com un poeta que escriu de manera individual i moderna. Guanya els Jocs Florals de Badalona i Barcelona.  Escollit president de l'Ateneu Barcelonès i proclamat Mestre en Gai Saber. Al 1911 es nomenat membre de l'IEC.  El mateix any mor a Barcelona.

En quant a la seva extensa producció literària, destaquen poemes tan difosos com La vaca cegaCant espiritual, El cant de la senyera. Realitza traduccions de Goethe, Novalis.... Arran de la crisi de la Setmana Tràgica (1909),  reacciona amb articles Ah, Barcelona, La ciutat del perdó i L'església cremada.

He aconseguit les imatges del cercador de google i de la web de tmb.






Gerard Aristizábal / Secció A






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada