dijous, 17 d’octubre de 2013

Ausiàs en cançó, lírica en música.


En aquesta entrada, he volgut plasmar la presència de transvasaments culturals que es produeixen entre la literatura i la música, concretament el transvasament plasmat en les cançons de Raimon, on es recull part de l’obra d’Ausiàs March, entre d'altres autors reconeguts.

Raimon, nasqué a Xàtiva (País Valencià) el 2 de desembre de 1940. És un cantautor valencià i un dels màxims representants contemporanis de la cançó en català. També compta amb un gran reconeixement dins la zona de domini lingüístic degut a la seva passió per la història pròpia, que el portà a llegir Ausiàs March, Salvador Espriu i Joan Fuster, entre d'altres, i a plasmar-los en les seves cançons.
Ausiàs March nasqué el 1397 a Gandia (País Valencià) i morí el 3 de març de 1459 a València. Fou un poeta i cavaller valencià medieval expert, en la seva obra, en imatges i comparacions amb la finalitat d’expressar la seva experiència i el seu pensament. Se'l considera el creador de la lírica en català, ja que trenca amb moltes tradicions del passat. Podem trobar l’obra d’Ausiàs March en cançons com “Velese vent”, “Si com lo taur” o “No em pren així com al petit vailet”.

Ara prosseguiré amb un petit anàlisi del poema de "Veles e vents", que va ser adaptat musicalment l'any 1969 per Raimon.

Veles e vents narra la història d’un viatge des d’Itàlia a València de l'autor en busca de la dama a qui estima, però no sap si el seu amor és correspost. Per poder fer fronts als perills que corre enmig del mar, demana ajuda als vents “fent humils precs al vent tramuntanal, que en son bufar los sia parcial, e que tots cinc complesquen mon retorn”, que el correspondran i l’ajudaran a arribar a terra.
L’autor, mitjançant un lleguatge retòric i artificiós, expressa el seu “jo” interior: demostra la seva incertesa i la por de trobar-se sol a la fi del camí, sense l'amor de l'estimada. Tot això ho expressa comparant el seu amor cap a una dama amb les perills d’un home en plena tempesta en el mar, i la imatge que se’ns manifesta és la dels perills que s’han de travessar per assolir l’amor.
A nivell estructural, el poema està compost per versos de 10 síl·labes (decasíl·lab ausiasmarquià) amb cesura després de la quarta síl·laba (4+6). Per tant, són versos d'art major i de rima consonant. 

Personalment, aquest és un poema que trobo molt interessant i profund, ja que el significat se'ns mostra clarament a través d'una comparació i plasma l'amor en la seva màxima esplendor i salvatgia. Raimon és capaç de representar-nos el poema de manera molt tendre i sentimental, de manera que lletra i melodia s'adiuen i provoquen en l'oient una sensació d'emoció. Raimon és un dels meus cantautors predilectes pel que ja he comentat de la capacitat d'emocionar a qui l'escolti, i Ausiàs March, tot i ser un gran poeta, personalment sempre l'he trobat una mica pedant (s'autoconsiderava mestre d'amor a qui recórrer en cas de dubte, i, segons el que deia, l'amor sense ell no existiria).








Anna Barba / 1r batxillerat E

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada