Barcelona envoltada de mil i una històries

Amb aquesta entrada vull evidenciar com la ciutat de Barcelona ha seduït i fascinat a tants escriptors, tant com de la literatura catalana com de l’estrangera, que han instal·lat el seu argument en la ciutat condal.

Per un lector barceloní trobar una novel·la que es situa en la seva pròpia ciutat, és tota una experiència de realisme. Llegir cada pàgina i trobar referències dels carrers que trepitges dia a dia, els parcs, els edificis, la platja, les places, y poder situar al personatge entre els espais que tant coneixes dona una grandíssima dosis de realitat a la novel·la.

Un exemple d'aquests escriptors catalans que es llueixen a la nostra ciutat és Mercè Rodoreda, que ens proporciona Aloma, Mirall trencat i La plaça del diamant, per esvair-nos per Barcelona. També tenim altres obres conegudes, d'escriptors no catalans ambientades a la ciutat; La sombra del viento, La ciudad sin tiempo i La catedral del mar són uns pocs exemples. Una altra novel·la amb aires còmics, recomenada, guanyadora de premis literaris i pertanyent a aquest grup és Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (2001), de Pablo Tusset i ambientada al barri de les corts.

Així veiem que Barcelona ha servit d'inspiració tant a escriptors locals com de talla mundial, i que s'han creat grans obres enllaçades entre els seus carrers. 

Pablo Bosch Liarte / 1r A