diumenge, 20 d’octubre de 2013

Poesia al Metro de Barcelona


He triat aquesta imatge de l'estació de metro Verdaguer a Barcelona. Una estació que porta el nom d'un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes, i el màxim exponent de la Renaixença: Jacint Verdaguer i Santaló, també conegut com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot.

Verdaguer és una estació de les línies L4 i L5 del Metro de Barcelona. L' estació va ser estrenada l'any 1970. Amb aquesta estació, tenim un clar exemple de l'ús de la literatura a les ciutats, i no només a l'hora de donar noms als carrers. Tot i així, inclouré l'entrada en l'apartat "carrers".

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles el 17 de maig del 1845 i va morir a Vallvidrera el 10 de juny del 1902. Als 15 anys se li va despertar la vocació literària i començà a escriure poemes. Entrà en contacte amb personatges de la Renaixença el 1865 als Jocs Florals de Barcelona. El setembre de 1870 va ser ordenat sacerdot. Patí una malaltia que l'obligà a deixar els seus serveis parroquials i la seva vida literària temporalment. El 1877, el seu poema L'Atlàntida és premiat als Jocs Florals de Barcelona i Verdaguer es consolida com a gran figura de la Renaixença. Posteriorment, Verdaguer pateix una crisi interior. Es va instal·lar al santuari de La Gleva on va poder reposar i reprendre l'activitat literària. Va tornar a Barcelona i el bisbe Morgades li va prohibir fer missa, Verdaguer va fer públic el seu descontentament. Finalment, va ser rehabilitat i destinat a l'Església de Betlem. 

En la producció literària de Verdaguer, destaquen les obres de L'Atlàntida (1876), una obra traduïda a moltes llengües,  Oda a Barcelona (1883) Canigó (1886),  una obra on apareixen tots els elements típics de la poesia romàntica i els pilars de la Renaixença.

Les tres imatges de l'entrada les he trobat per internet, dos d'elles a través del cercador de Google, i la restant via Flickr.

Edu Cesari / Secció B

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada