Expansió de la literatura catalana

La fira del llibre celebrada a Frankfurt el passat octubre va aportar un estand dedicat al poeta Salvador Espriu amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement aquest any. 

Amb Espriu com a protagonista el IRL(Institut Ramón Llull) mostrarà les principals novetats de la literatura catalana, fomentant així la traducció d'obres al català.

La fira que comença el 9 d'octubre i dura 4 dies, promourà grans obres com "Jo confesso" de Jaume Cabré, que va tenir un gran èxit a França juntament amb "Memòria d'uns ulls pintats" de Lluís Llach. També es mostraran obres clàssiques de la literatura catalana com "Tirant lo Blanc" amb l’objectiu d’aconseguir que aquesta literatura passi a ser conescuda a tot el món.

Per més informació entrar al següent link:

http://www.europapress.es/catalunya/noticia-literatura-catalana-desembarca-feria-libro-frankfurt-espriu-protagonista-20131009134436.html#AqZ1Q1sRN62rssxB

Albert Carmona Zuazo 1r BTX B

Conquestes al metro de Barcelona

Ara ja fa uns dies, quan anava a l'entrenament de futbol, vaig decidir agafar el metro en comptes de l'autobús degut a un contratemps inesperat. Seguint les indicacions dels plafons d'informació, vaig arribar a petar a la L4 (la grogua). El trajecte es presentava llarg i feixuc, doncs anava tot sol i el trajecte havia de durar unes deu parades. Així doncs, després de mirar varies vegades les mussaranyes i comptar ovelletes, vaig acabar fixant-me amb el nom de les parades del metro de Barcelona, com qui no té res millor a fer. Passeig de Gràcia, Urquinaona, Bogatell, Llacuna, Barceloneta...res d'especial. Però aleshores el metro va aturar-se a Jaume I, i vaig dir-me a mi mateix que aquella era una parada d'allò més especial.

Si no em falla la memòria, un tal Jaume I, àlies Jaume el Conqueridor, fou un sobirà de la Corona d'Aragó amb innumerables títols nobiliaris entre els quals destaquen el comptat de Barcelona, el comptat d'Urgell, els regnats de Mallorca, Aragó i València i la senyoria de Montpeller. Mitjançant les seves conquestes a mans dels àrabs, fou un rei que amb el coratge d'un guerrer (realment, era més aviat un guerrer que un rei) expulsà els àrabs de la Península i ascendí la Corona d'Aragó al nivell de les principals potències. I moltes més aventures i peripècies, que, malgrat no trobar-les a primera mà, queden a l'abast d'aquells que llegeixin la trilogia del                                                                                     rei Jaume I El Conqueridor

Allà s'hi descriu el més detalladament possible la vida del rei Jaume -de la bona mà d'Albert Salgado- incloent els aspectes més personals i més desconeguts, com ara l'èxit del rei amb les dones (tenia un do per a les conquestes, de qualsevol tipus) i la relació amb els personatges més propers a ell.

Malgrat quedar-nos un pèl lluny, fou un personatge d'allò més especial, que marcà un abans i un després a la Corona i fins hi tot al cristianisme. I ens deixà innumerables conquestes, que avui dia encara perduren ; com la del metro de Barcelona i la de la plaça de l'Ajuntament (Plaça Sant Jaume, en honor a ell)

Marc Costa Ricós 1r B

Ciudad de los gitanos

Quan em van dir que havia de fer una entrada en aquest blog i de què havia de ser, immediatament vaig pensar en aquesta cançó, que ja sabia que estava inspirada en un poema de Federico García Lorca  Vaig veure-hi la oportunitat de poder aprendre més sobre un dels poetes espanyols més influents de tots els temps i sobre la història i el context de l'Espanya de poc temps abans de la Guerra Civil espanyola.

Ciudad de los gitanos és una cançó del grup de hard rock navarrès Marea. Està inspirada en el poema del poeta i dramaturg andalús Federico García Lorca,  Romance de la Guardia Civil Española, poema que forma part del Romancero gitano.

La cançó de Marea, no és l'única que s'ha fet inspirada en aquest poema, doncs Atilio y los Alimonados, van recrear els poemes de García Lorca en un disc en què algunes obres de l'escriptor espanyol, inclosa Romance de la Guardia Civil española, van ser musicalitzades i reinterpretades. 

Per analitzar la cançó, cal contextualitzar el poemari. Les obres del Romancero gitano es publiquen l'any 1928, durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera. 

El tema principal dels divuit poemes són els gitanos a l'Espanya de principis del segle XX, reflexen les penes d'un poble perseguit per les autoritats i que viu al marge de la societat. 

Amb l'èxit d'aquest conjunt de poemes, es va començar a veure a Lorca com a costumista, defensor del poble gitano, lligat al folklore andalús. Ell es queixava en una carta a Jorge Guillén dient  "Me va molestando un poco mi mito de gitanería. Los gitanos son un tema. Y nada más. Yo podía ser lo mismo poeta de agujas de coser o de paisajes hidráulicos. Además, el gitanismo me da un tono de incultura, de falta de educación y de poeta salvaje que tú sabes bien no soy. No quiero que me encasillen. Siento que me van echando cadenas." Aquest comentari del poeta , fa més que evident les marginacions que pateixen els gitanos a la societat espanyola durant molts anys i els prejudicis que hi ha envers aquest poble menyspreat .

Nuria Calvo Abril / 1er Batxillerat E

Transvasament cultural triple

La notícia escollida és d'un transvasament cultural poc conegut, per no dir que possiblement ningú dels lectors la conegui. També és sorprenentment complexa ja que relaciona àmbits com la pintura, la literatura i la música. Es basa en l'exposició de Josep Niebla i es combina amb el recital de poemes per Carlos Soriano i Manuel Patricio i les interpretacions del grup Delírics.

Ca l'Arenas va acollir el divendres 13/09/2013 un recital de poemes organitzat pels Dimarts del Llimoner. Carlos Soriano i Manuel Patricio van recitar els versos enmig dels quadres de l’exposició de Josep Niebla “El mar en la memòria”. Soriano detalla que durant la mostra es van sentir “petites joies” de poetes de referència com Melcior de Palau, Salvador Espriu, Josep Punsola o el mateix Manuel Patricio. A més a més, els rapsodes han escollit escrits vinculats amb la temàtica de l’exposició: el mar. Juntament amb la exposició i el recital de poemes també es va escoltar música en directe de bandes catalanes com: Delírics.

L'exposició va ser un èxit i va comptar amb una assistència aclaparadora.  Tant les obres del pintor com el recital de poemes i la música van tenir una molt bona acollida per part del públic.



 

 

 

En el següent vídeo veiem part de l'exposició mentre Josep Niebla ens explica que sent al pintar per la gent.

Gràcies Teixidor, Gràcies Villalonga

He escollit la novel·la de Pa negre d’Emili Teixidor  i la película homònima que va dirigir el mallorquí Agustí Vilallonga per demostrar la importància del cinema com a mitjà per donar a conèixer  la literatura catalana.

Emili Teixidor i Viladecàs  va néixer el 22 de desembre de 1933 a Roda de Ter, Osona i va morir a Barcelona el 19 de Juny de 2012. Va estudiar Dret, Filosofia i lletres, periodisme i magisteri. Va treballar durant molt anys  com a  professor d'institut. La seva vocació literària va sorgir d'un grup d'amics aficionats a la literatura que van formar la Penya Verdaguer, entre els quals hi havia Miquel Martí i Pol. Les seves obres solen estar ambientades a la plana de Vic  de la seva infantesa i se centren en temes referents a la situació social del moment: Guerra civil espanyola i la postguerra.

Teixidor es va especialitzà en literatura infantil i juvenil, però també escrigué novel·les per a adults. El seu estil denota un vocabulari molt ric  i un gran domini de la tècnica narrativa.  Fou autor de moltes novel·les entre les quals m’agradaria destacar “ L’ocell de foc”,  que va ser seleccionada per la Fundació Germán Sánchez Ruipérez com a una de les cent millors obres del segle XX i “Pa negre” .

"Pa negre" es va publicar el 2003, narra una historia  ambientada en la postguerra rural catalana, explica la història d’un nen que pertany al bàndol dels perdedors i que descobreix al bosc els cadàvers d'un home i el seu fill. A partir d'aquest fet intentarà descobrir qui els va matar, mentre es desperta en ell una forta consciència moral que xoca amb el món dels adults, alimentat per les mentides.

Al 2010, Agustí Villalonga va fer una versió cinematogràfica que va estar protagonitzada pels actors Sergi López, Pep Tosar i Laia Marull. El film es va rodar en diverses  zones rurals  de Lleida, Girona i Barcelona (El montseny, Mura, Talamanca, Olot,Vic, Manlleu…).

La pel.licula va ser molt guardonada, va rebre, entre d’altres, 14 premis Gaudí (millor pel·licula en llengua catalana, millor director i millor actor…), 9 premis Goya (millor pel·lícula, millor director, millor guió original…) i el premi Ariel a la millor pel·lícula iberoamericana.

Teixidor al llarg de la seva trajectòria professional rebé molts premis literaris. Destaca l'any 1992, quan fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la  Generalitat de Catalunya. El 23 de febrer de 2012 fou reconegut com a doctor “honoris causa” per la Universitat de Vic. La seva obra ha estat traduïda al castellà, al francès, al gallec, a l’italià, el neerlandés i al portugués entre d’altres.

En la meva opinió, Emili Teixidor va fer una tasca molt important en els darrers anys de la seva vida perquè es va dedicar a  visitar escoles i insituts per recomanar a infants i joves que trobessin moments per escriure i gaudir de la lectura. Va ser un gran defensor de la cultura catalana, en un món cada cop més globalitzat, on sembla que tot el que ve de fora ha de ser millor. Defensà la universitat i, especialment, les disciplines que conformen les humanitats, com un espai de reflexió imprescindible pels temps actuals.

Gràcies Teixidor,

           Gràcies Villalonga,

  per difondre la nostra cultura arreu del món.

                                                 ADRIÀ DE GRÀCIA-SECCIÓ C

Poeta immortal

Monument en honor a
Joan Salvat i Papasseit
(Barcelona)

"Encara no he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat". Era una de les frases que deia Joan Salvat i Papasseit, poeta barceloní,que va escriure un gran ventall de poemes, alguns musicats i tot. Podem trobar també algun monument que fa homenatge a aquest gran poeta català.

Aquesta frase forma part d'un compte de twitter, que algun admirador ha creat per tal d'escenificar-lo en l'actual i famosa xarxa social "twitter". Com ja he dit abans, aquest personatge present en aquesta pàgina, no es tracta d'una paròdia sinó que es tracta d'un retrat d'aquest poeta ja mort.

D'altra banda, fent referència als twits que piula la persona que està darrere del nom del poeta, bona d'aquests formen part de curts fragments, versos d'algun dels seus abundats poemes. El seu nom "secundari" del twitter (@aniremperlariba) 

      

Twit del personatge

forma part d'un vers, que pertany al poema "Dona'm la mà"del mateix poeta Salvat i Papasseit.

Fent una conclusió simbòlica d'aquesta breu entrada, podem dir que aquest autor català, ha estat, com molts d'altres, personalitzat en les xarxes socials més actuals: Twitter, Facebook... i també ha donat nom a escoles i entitats culturals.

Raimon Bullich / 1 batxillerat C

Frederic Soler i Hubert

Monument en honor a Frederic Soler

El cap de setmana passat, mentre passejava per la Rambla, vaig fixar-me en una escultura que hi ha a la plaça del Teatre. M'hi vaig acostar, encuriosida, per saber a qui era dedicada. A l'escultura s'hi podia llegir: A Frederic Soler (Pitarra). Aquest nom m'era lleugerament familiar, tot i que no sabia exactament per què. A l'arribar a casa, vaig pensar que seria interessant saber qui era Frederic Soler.

Frederic Soler, molt conegut també com a Serafí Pitarra, el pseudònim que el va fer famós, va ser un dramaturg, poeta i empresari teatral del segle XIX (aquí trobareu més informació).

És un dels màxims exponents del teatre romàntic català. Va destacar per revitalitzar el gènere popular amb un nou gènere teatral de sàtira política i social, un exemple del qual és "L'Esquella de la Torratxa" (1864), i amb obres de caràcter humorístic com "El castell dels tres dragons" (1865), on Soler aprofitava per reivindicar l'ús del català que es parlava en aquella època en lloc de la utilització del català antic, arcaic.

Amb el temps, va començar a decantar-se pel drama, gènere molt acceptat per part del públic burgès ja que s'hi veia representat en obres com "Les joies de la Roser" (1866). Més endavant, va compaginar el drama romàntic amb els quadres de costums i, el canvi no va ser només estètic sinó també ideològic. Frederic Soler va passar del liberalisme al conservadorisme, assumint els patrons estètics i ideològics de la burgesia que anteriorment havia ridiculitzat. D'aquesta nova etapa destaquen "La Dida" (1872) i "Batalla de reines" (1887), entre d'altres. Aquestes obres tenen arguments que s'endinsen en la història catalana i defensen els valors tradicionals com ara la familia o l'autoritat.

Frederic Soler i Hubert

Tot i el seu caràcter controvertit, Soler és considerat el fundador del teatre català modern. És per això que el seu monument es troba en una petita plaça anomenada "Plaça del Teatre", antigament situada davant del Teatre Principal de la ciutat.

En el següent enllaç podeu veure una de les seves obres, titulada "Els Herois i les grandeses" (1866), que es una paròdia de la tragèdia grega emesa per primer cop el 15 de novembre de 1978.

Finalment, dir que fa relativament poc, al 2007, Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, seguint a Frederic Soler, van crear una "gatada" (era com Soler anomenava les seves obres). Podeu clicar aquí per veure un breu vídeo que ho explica.

María Costa, 1r Batx. B

"Els fruits saborosos", de Josep Carner

Josep Carner sigué el poeta més important del noucentisme. Per a crear les seves obres literàries s'inspirà en petites imatges quotidianes o anècdotes.  Llavors, amb gran domini de la tècnica, aconseguia uns poemes plens de ritme i harmonia, amb un llenguatge ric i una mètrica perfecta.

Aquesta obra, "Els fruits saborosos", va ser l'obra emblemàtica del noucentisme. Va ser el primer llibre de poemes de carner considerat autènticament noucentista. 

Amb aquesta obra la poesia catalana va trobar, per fi, el camí de:

• el classicisme
• la mesura
• el domini del llenguatge
• la perfecció formal

   
        Als divuit poemes del recull s'hi estableix una semblança entre:

• un fruit i la infantesa
• un fruit i la joventut
• un fruit i la maduresa

     Josep Carner, el màxim exponent del noucentisme.
 

Parlant dels fruits: com es pot veure en els títols dels poemes (com per exemple "Les maduixes arrupides"), els fruits, vist fent una ullada, corresponen a fruites de veritat. Però que tenen unes simples fruites per a què Josep Carner en faci lligams amb les etapes generals de la vida, les quals tenen clarament profunditat psicològica? El que tenen són característiques com aquestes dues:

• els colors vius i els fruits sucosos, que són propis de les etapes més vitals
• els colors apagats i els fruits secs o poc sucosos, que són propis de la vellesa

Per últim, parlant dels éssers humans, en cada poema presenta un personatge femení i en destaca un tret físic o gestual. A partir d'una petita anècdota, en Carner ens endinsarà en una reflexió sobre una etapa vital del personatge. Això passa per exemple al poema "Aglae i les taronges" on l'anècdota constitueix el fet que una noia embarassada es mengi una taronja per refer-se d'un defalliment momentani. A partir d'aquí la creació d'un poema propi d'en Carner i el noucentisme, amb les qualitats dites, està servit, tot fent us de la introducció, la pròpia expressió i, per últim, la pròpia reflexió amb un toc literari i filosòfic intens.

Amb aquest últim punt us faig dues preguntes:

Per què una noia? Per dolcesa, masclisme, tòpic corrent (normal) en aquell moment o per una altre cosa (com per afectar més al públic de l'època i guanyar, per tant, més diners)?

Doneu-me les vostres respostes mitjançant comentaris i informeu-me al pati, amb el vostre vist-i-plau messiers i madams!!!!!!!!!!

 http://www.tv3.cat/videos/4493151/Espai-Terra---dijous-7-de-marc  

http://www.tv3.cat/videos/1458909/Ruta-del-noucentisme-catala-a-Girona

ps:          Hi ha una cançó de “Els fruits Saborosos” feta i interpretada per Gemma Abrié + Vicens Martín Dream Big Band.   (www.youtube.com/playlist?list=PL4bWTM-9RPjFcYKbisLS9jkYnJ5a2HR3q).

ps:          El nom de Josep Carner se li ha donat a:

• ·         un passeig de Barcelona (capital)

• ·         un carrer a Torroella de Montgrí, Baix Empordà

• ·         un carrer a Lleida (capital)

• ·         un carrer a Blanes, La Selva

Luis Bonet M. / 1r batx. D