Josep Pla i Casadevall

L’altre dia, quan em dirigia cap al conegut centre comercial Diagonal Mar, vaig travessar un carrer amb un nom d’una persona que era familiar per a mi. L’any passat a les classes de literatura ja havíem parlat d’ell. M’estic referint a Josep Pla, l’escriptor més llegit de totes les èpoques a Catalunya.  

Josep Pla i Casadevall

Va néixer a Palafrugell el 8 de març de 1897 i va morir a Llofriu el 23 d’abril de 1981. Josep Pla va ser un dels escriptors i periodistes més importants del segle XX. La seva  obra que abasta més de 30.000 pàgines fou determinant en la modernització de la llengua catalana. Va ser considerat, juntament amb Salvador Espriu i Josep M. De Segarra, un dels renovadors de la prosa noucentista. Mentre que quant a escriptor ningú no pot discutir la seva qualitat literària, en el seu vessant d’home públic la seva figura va aixecar força polèmica, quan, en plena Guerra Civil, va donar suport als revoltats feixistes.

Des de l’any 1968, anualment s’atorga un premi literari obert a tots els gèneres narratius amb el nom de premis Josep Pla.

Ubicació del carrer

Josep Pla va ser també força conegut com a articulista. Aquí podeu trobar un recull dels seus articles, publicats a “La Vanguardia”, així com la semblança que l’esmentat diari va fer de l’escriptor quan es van complir 30 anys de la seva mort, i un recull d'articles que altres escriptors van publicar sobre ell.

Cal fer constar també l'existència de la Fundació Josep Pla on s'organitzen, entre d'altres activitats, rutes per als infants i diversos tallers.

Si us ha interessat l'entrada i voleu saber més de la figura de Josep Pla, aquí teniu un video on s'explica de manera ampla i detallada la biografia de l'autor.

Albert Cleries - 1r Batxillerat D

JACINT VERDAGUER

Jacint Verdaguer i Santaló

Fa un parell  de dies, pujant pel Passeig de Sant Joan, al arribar a la cruïlla amb l'avinguda Diagonal,em va sorpendre un monument d'una alçada considerable. Fascinat per la seva grandesa,em vaig apropar i em vaig assabentar que el monument en questió, conmemorava a un dels grans de la nostra llengua. Jacint Verdaguer i Santaló.

                                                                       

En aquest link,trobareu una extensa informació sobre la vida i l'obra del poeta Osonenc:

http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/pagina.php?id_sec=2340

L'any 1912, deu anys després de la mort del poeta Mossèn Jacint Verdaguer, es va convocar un concurs per decidir qui havia de projectar-ne el monument. El guanyador va ser l'equip format per l'arquitecte Josep M. Pericas i l'escultor Joan Borrell, tot i que finalment hi van participar també les germans Oslé, que havien presentat un projecte alternatiu. De Borrell és l'estàtua de bronze de mossèn Cinto i les de pedra, al·legòriques a la poesia, que hi ha a la base. Llucià i Miquel Oslé són els autors dels relleus que conformen el fris que envolta el monument, al·lusius a diversos poemes de Verdaguer. La primera pedra es va posar l'any 1914 però les obres es van allargar fins el 1924.

Fotografia del monument l'any 2013.

Fotografia del monument l'any 1924.

Si us ha interessat l'entrada, podeu entrar en el seguent link,i hi trobareu informació més extensa:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Monument_a_Moss%C3%A8n_Jacint_Verdaguer.

ENRIC CRESPÍ- 1r BATXILLERAT D

JACINT VERDAGUER

Jacint Verdaguer i Santaló

Fa un parell  de dies, pujant pel Passeig de Sant Joan, al arribar a la cruïlla amb l'avinguda Diagonal,em va sorpendre un monument d'una alçada considerable. Fascinat per la seva grandesa,em vaig apropar i em vaig assabentar que el monument en questió, conmemorava a un dels grans de la nostra llengua. Jacint Verdaguer i Santaló.

En aquest link,trobareu una extensa informació sobre la vida i l'obra del poeta Osonenc:

 http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/pagina.php?id_sec=2340.

L'any 1912, deu anys després de la mort del poeta Mossèn Jacint Verdaguer, es va convocar un concurs per decidir qui havia de projectar-ne el monument. El guanyador va ser l'equip format per l'arquitecte Josep M. Pericas i l'escultor Joan Borrell, tot i que finalment hi van participar també les germans Oslé, que havien presentat un projecte alternatiu. De Borrell és l'estàtua de bronze de mossèn Cinto .Llucià i Miquel Oslé són els autors dels relleus que conformen el fris que envolta el monument, fent referència a diversos poemes de Verdaguer. La primera pedra es va posar l'any 1914 però les obres es van allargar fins el 1924.

Añadir leyenda

JACINT VERDAGUER


Jacint Verdaguer i Santaló

Fa un parell de dies, m'entres caminava pel passeig de Sant Joan,en arribar a la cruïlla amb l'avinguda Diagonal, vaig veure un monument d'una alçada considerable. Sorprès, em vaig acostar i vaig veure que el monument en questió, conmemorava a un dels grans poetes de la nostra llengua, Jacint Verdaguer i Santaló. En aquest link, trobareu una extensa infrormació del Poeta Osonenc: http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/pagina.php?id_sec=2340.

 

L'any 1912, deu anys després de la mort del poeta Mossèn Jacint Verdaguer, es va convocar un concurs per decidir qui havia de projectar-ne el monument. El guanyador va ser l'equip format per l'arquitecte Josep M. Pericas i l'escultor Joan Borrell, tot i que finalment hi van participar també les germans Oslé, que havien presentat un projecte alternatiu. De Borrell és l'estàtua de bronze de mossèn Cinto . Llucià i Miquel Oslé són els autors dels relleus que conformen el fris que envolta el monument, qe fan referència a diversos poemes de Verdaguer. La primera pedra es va posar l'any 1914 però les obres es van allargar fins el 1924.

 



  

 

 

 

Salvador Espriu no pot ser només un any!

L'altre dia, mentre estava anant cap a tenis amb la bici, vaig decidir canviar la ruta, agafant el carrer d'Anglesola amb la intenció d'arribar abans. Mentre creuava pel carrer Numància, em va cridar la atenció un graffiti, quan em vaig fixar bé vaig veure que hi havia dibuixat l'autor català Salvador Espriu, nascut a Arenys de Mar. En arribar a casa, vaig buscar informació i vaig descobrir que aquest graffiti s'havia pintat per commemorar que fa 100 anys va néixer Salvador Espriu. A baix de la pàgina indicava que el graffiti s'havia fet l'any 2013, es a dir que aquest any és el de Salvador Espriu!



Durant el transcurs d'aquest any s'han anat organitzant diferents actes en commemoració a l'escriptor d'Arenys, afegint un ampli repertori de graffitis per Barcelona, posant a disposició un centre informatiu situat a Arenys de Mar sobre la obra i la personalitat d'Espriu. I allà mateix, el dia 10 de Juliol a la plaça Sardana, es va celebrar un concert amb la intenció de fer renéixer les paraules de Salvador Espriu. La representació va consistir en recrear el món mític de Sinera  retratant-lo amb una selecció de textos i poemes.



També s'han anat revivint alguns programes de televisió en els que Salvador Espriu va participar. Juntament amb això també s'ha volgut recordar l'entrevista en català que va tindre amb Joaquim M. Puyal i una altre que va tindre amb Joaquín Soler Serrano que la podeu veure prement aquí.
Per sort, encara queda una mica de 2013, si voleu obtenir informació de les activitats que resten, premeu aquí.


Pau Alomar Ferré - 1r BATX D

Ramon Llull: Filòsof, Carrer i Universitat

He escollit aquest referent literari perquè l'altre dia vaig passar pel carrer Llull i vaig sentir curiositat de voler remarcar la influència que ens ha provocat aquest personatge; també el vaig triar ja que va ser un escriptor, filòsof, teòleg... molt important en la nostra cultura catalana i se n'havia de fer referència. 

Ramón Llull

Biografia:

Ramón Llull va néixer l'any 1232 a la ciutat de Mallorca, durant la seva juventut va servir com a senescal i majordom. Al 1257 es va casar amb Blanca de Picany i va tenir dos fills. Cap als trenta anys va tenir quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'aquí la seva vida va canviar radicalment. Al sentir-se cridat per Déu, va deixar la bona vida i es va dedicar a convertir els infidels mitjançant la persuasió, a escriure llibres. Al 1265 va anar a peregrinar per Terra Santa i un esclau moro li va ensenyar la llengua àrab. Va estudiar llatí, la filosofia musulmana i la filosofia i la teologia cristiana antiga. Al 1276 funda el monestir de Miramar a l'illa de Mallorca, on s'ensenyava l'àrab als missioners, així com la manera de convèncer als musulmans. Va viatjar per diversos països d'Europa (Alemanya, França, Itàlia, etc.) i pel nord d'Àfrica (Algèria, Ceuta, Tunis, Jerusalem, Egipte, etc.). Va visitar filòsofs, papes, i reis, i els explicava els seus pensaments. Va morir al 1325 tornant d'un viatge a Tunis. El seu cos va ser enterrat a l'església de Sant Francesc a Mallorca.

Llull va escriure més de 265 llibres, aquí hi ha Llistat de les obres. Però jo només us en dic les més conegudes, que són:

• Llibre del gentil e dels tres savis (1274-1276)
• Blanquerna (1283)
• Llibre de l'orde de cavalleria
• Llibre de les meravelles o Fèlix (1988-1989)
• Llibre dels mil proverbis

Al ser un referent literari tan important, se li ha donat el seu nom a un carrer, a una universitat, a un institut... 

Miriam Batlló - 1r Batxillerat E

Entre pinzell i ploma

Aquesta entrada va dedicada a un gran pintor i a un dels autors més populars de la post-Renaixença, en Santiago Rusiñol. Aquesta fotografia (la de sota) mostra una petita placa que està al carrer de la Princesa a Barcelona, exactament al numero 37, i fa referència al lloc del seu naixement. També cal dir que la fotografia la he feta jo mateixa ja que visc a prop d'aquest carrer. 

Santiago Rusiñol va perdre als seus pares de ben petit i es va quedar al càrrec del seu avi que volia que es dediqués al negoci familiar. Però Rusiñol va descubrir que tenia una gran vocació artística i d'amagat del seu avi anava a classes de pintura. Aquest interès per l'art va inspirar el seu primer cuadre, dedicat al seu avi : "A mi querido abuelo". Més tard va crear a Sitges el museu Cau Ferrant i va ser una figura important de la tertúlia dels Quatre Gats. Al 1899 es va traslladar a viure a Paris on hi va viure uns quants anys. Al 1907 va publicar la seva obra més important, "L'Auca del senyor Esteve". Amb els anys va anar alternant pinzell i ploma i desprès d'unes cròniques periodístiques va començar a publicar impressions, seguides  d'algunes novel·les i d'una gran quantitat d'obres teatrals. Era conegut pel seu humor i per la seva càustica filosofia. Va morí a Aranjuez, on va anar a pintar els seus jardins, el 13 de juny de 1931.

Però el monument protagonista d'aquesta entrada no és la placa que anteriorment heu vist, aquí us mostro una fotografia d'aquest bust que van fer en memòria del senyor Santiago Rusiñol:

Alba Gómez / 1r Batx C

AL SERVEI D'UNA LLENGUA

logo de la Universitat Pompeu Fabra
(google imatges)

L'altre dia, durant el meu dia de fúting pel parc de la ciutadella vaig passar per davant de la Universitat Pompeu Fabra. I vaig decidir dedicar la meva entrada al blog a aquest personatge. 

Pompeu Fabra i Poch
(google imatges)

El meu motiu principal, per triar a Pompeu Fabra i Poch(1868-1948) per aquesta entrada, és que aquest home ha estat l'ordenador de la llengua catalana moderna. 

Ben bé des de la segona meitat del segle XIX s’havia encetat un procés de recuperació de la llengua i de la literatura catalanes. Fabra hi va aportar moltes obres, totes elles cabdals, com ho són les Normes ortogràfiques (1913) i la Gramàtica catalana (1918). La seva obra més rellevant és, però, el Diccionari general de la llengua catalana, que va sortir a la llum pública l’any 1932. Com podeu veure, Pompeu Fabra mostra un sentiment de lluita per la nostra llengua ja que aquestes obres van ser crucials per ajudar a aquest procés de recuperació de la llengua i literatura catalanes per a les generacions futures. 

Al ser un senyor amb un gran prestigi se li han fet altres homenatges, apart de la UPF, com ara:

Premis Pompeu Fabra 2012

• els premis Pompeu Fabra, instituïts l’any 2008, amb els quals la Direcció General de Política Lingüística reconeix i premia les persones, entitats, empreses o organitzacions que contribueixin en la projecció social de la llengua catalana i, fent públic aquest reconeixement, fomenta l’acció de la societat civil en l’impuls del català en els sectors de regulació privada.  
• el 1980 es va batejar amb el seu nom una avinguda del barri de la Salut, on havia nascut i passat la infantesa
• una plaça i una estació de metro a Badalona(ciutat on visqué durant quasi trenta anys) porten el seu nom
• l'Avinguda Pompeu Fabra, a Palafrugell

Per concloure voldria afegir que el fet d'haver-li fet aquests homenatges demostra que va ser una persona que ho va donar tot per la llengua catalana, no solament pel que va fer, sinó per la seva manera de pensar sobre una llengua, sobre la llengua catalana. Pompeu Fabra i Poch va ser un senyor al servei d'una llengua.

Tomás Francesch / 1r batx A

La figura de la "Tieta" a Catalunya

L'altre dia, a la ràdio, sentia una tertúlia sobre diferents escriptors: parlaven sobre diferents diferents figures que han estat vigents en la nostra cultura. No necessàriament són figures literàries però l'escriptor Quim Monzó va citar una figura que em va cridar molt l'atenció: la Tieta. No parla pas de la tieta com a un parentesc, parla de la tieta com la dona que no té res més que la seva rutina diària i solitària. La Tieta, soltera, no falla mai als dinars importants en família, però ni molt menys és la que destaca per la seva presència.

Quim Monzó

Joan Manel Serrat

Em va cridar molt l'atenció perquè precisament hi ha una cançó de Joan Manel Serrat titulada La Tieta. En aquesta excel·lent cançó, que realment deixa la pell de gallina, parla d'aquesta figura, la que no té més fills que els fills dels seus germans, la que sempre té un plat quan arriba nadal i la que un dia morirà i serà oblidada. Penso que alguna vegada ens hem de posar aquesta cançó, concentrats en la lletra que és molt i molt fàcil de seguir, i després pensar sobre el que ens transmet Serrat en aquest tema i si es relaciona amb lo que va dir Monzó.

Pau Balada Lampurlanés - 1r Batxillerat "E"

La Colometa

L'altre dia passejava pel barri de Gràcia de Barcelona. Vet aquí que vaig anar a parar a la Plaça del Diamant, i evidentment el primer que vaig pensar va ser: “Aquí està el meu treball d'envoltats de literatura!” Així que vaig dirigir-me a l'estàtua dedicada a la novel·la de Mercè Rodoreda. Dedicada a la Colometa, la protagonista de la història. El motiu principal per triar aquesta referència literària i no pas una altra és perquè la Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda i en especial el personatge de la Colometa em van impressionar. Tal com està desenvolupada la novel·la, els canvis de manera de ser d'ella al llarg de l'obra em van cridar molt l'atenció. De fet, “La Plaça del Diamant” és la novel·la que més m'ha marcat de totes les que he llegit. Perquè està ambientada aquí, molt propera, i si et pares a pensar, una història tan real com especial, que de fet la tenim sempre a prop. 

“La plaça del Diamant” és la novel·la per excel·lència de Mercè Rodoreda. La seva obra principal. És un dels clàssics de la novel·la de postguerra de Catalunya. Ha estat traduïda a una vintena d'idiomes i la seva primera publicació, en Català, va ser l'any 1962. Se n'ha fet adaptacions, ja siguin teatrals i una pel·lícula, que porta el mateix nom que la novel·la.

“La Plaça del Diamant” tracta de la vida d'una noia, Natàlia, des de que és jove fins a la tercera edat. No vull centrar-me massa amb l'argument de l'obra, prefereixo donar més èmfasi al personatge de la Natàlia, la Colometa. La seva manera de veure el món, i els canvis que fa al llarg de la seva vida.

Per començar, cal dir que “La Colometa” és el sobrenom que es posa i li posen a l'inici de l'obra. Al principi és una jove, nena,  amb una manera de ser i de pensar d'infant. Tímida, tranquil·la. Està promesa amb un noi molt normal, el Pere. Fins que coneix en Quimet. Per resumir-lo, el típic cregut, simpàtic i graciós. A partir d'ara li dirà Colometa. A partir de llavors, tenen dos fills. Ell la tractarà malament, d'una manera molt masclista. No és feliç. Mor el Quimet a la guerra, i és un període de maduració de la protagonista, i molt dur. Fins el punt de plantejar-se el suïcidi. Finalment, després d'un temps de treballar per l'Antoni, es casen. I el seu nom torna a ser Natàlia, de fet Senyora Natàlia.

Sota el meu punt de vista, un personatge molt important a la literatura catalana. Que quan vaig acabar l'obra em vaig quedar bocabadat. De pedra! Espero que aquest personatge mai es perdi de vista durant el transcurs de la literatura catalana. Sens dubte un clar referent en el món de la literatura.

(La imatge l'he extret de google imatges).

Pau Cuadern / Secció C

La Ginesta , Joan Maragall

Enllaç a You Tube de la cançó.

Vull dedicar la meva entrada al meu poeta català preferit, Joan Maragall :

Aquest vídeo  ens transmet , per veu del cantautor lleidatà  Xavier Ribalta ,  La Ginesta,    el primer poema de Seguit de les vistes al mar , que forma el llibre Seqüències ,de l'autor modernista Joan Maragall i Gorina . El poema va ser escrit l'any 1907 i publicat al 1911 , després de la mort del poeta.

 Joan Maragall fou el màxim representant de la Poesia Espontaneista, aquella que valorava una expressió oberta, lliure i espontània sense normes estrictes  . Caracteritzada pel  Vitalisme i el Regeneracionisme , exalta el valor de la vida i  té la demanda de modernitzar la societat, tot criticant el culte excessiu a un passat i a un patrimoni caducs. 

La Ginesta, dins el força ampli ventall de temes de la poesia de Maragall , forma part , al igual que el clàssic poema "La fageda d'en Jordà" , de  La Poesia de la Natura , on el paisatge suggereix sentiments personals :  En aquest poema concret , Joan Maragall  ens plasma enamorat l'arribada de la primavera exaltada amb la ginesta , resaltant la seva olor perfumada i explicant-nos com se'n fa un ram, tot  donant-li el tractament com si d'una femenina dama es tractés , i el palau on es trobessin ambdós enamorats fos la natura prop del mar, a l'inici de la calor primaveral amb un dia tot assolejat ; donant un important èmfasi al proper mar com si fora el sòl de marbre destellant del palau.

                                       

LLETRA DEL POEMA:

La ginesta altra vegada!

La ginesta amb tanta olor!

És la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,

feia un sol moll: resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:

I'estigora va en renou

desflorant tanta bellesa,

fins que el cor me n'ha dit prou.

Amb un vímet que creixia

innocent a vora seu

he lligat la dolça aimia

ben estreta en un pom breu.

Quan Ia he tinguda lligada

m'he girat de cara al mar...

M'he girat al mar, de cara,

que brillava com cristall;

he aixecat el pom en l'aire

i he arrencat a corre avall...

He triat aquest poema perquè a casa meva , la meva àvia sempre m'ha parlat de la ginesta i de la seva olor . També  ha influit  el fet de ser jo un gran admirador de Joan Maragall .

Alejandro Ariza González / 1r Batxillerat E

De comptable, a Lletra d'Or

Bé, jo faré aquesta entrada parlant de Sergi Pàmies.

Sergi Pàmies i López, més conegut com a Sergi Pàmies va néixer a París el 26 de Gener de 1960 , un escriptor català que tot i haver nascut i viscut els seus primers onze anys a París ha estat força influent en la literatura catalana.  Va començar a treballar com a contable però uns anys després ho va deixar per dedicar-se al que a ell veritablement li agradava, escriure. Actualment Sergi Pàmies ha exercit de : Narrador, Articulista del diari La Vanguardia, Traductor i Crític de televisió Catalana.

Va treure el seu primer recull de contes‘T’hauria de caure la cara de vergonya’ en català l’ any 1986 a l’edat de 26 anys. A partir d’aquesta en va escriure més reculls de contes, novel·les i més.

 Per mi Sergi Pàmies és un lluitador,i per això he fet l’entrada parlant sobre ell ja que ell ve d’ un país diferent, amb un idioma que encara que s’assembli al català no es exactament el mateix. I ell ha aconseguit premis amb la seva literatura, que és literatura catalana.

Roger Brosa 1 Batxillerat E

''Fira encesa'' de Maria del Mar Bonet

Bartomeu Rosselló-Pòrcel va ser un poeta mallorquí nascut a Palma l'any 1913. La seva vida va ser curta, ja que va morir als 25 anys, però la seva obra va ser de gran qualitat. Bartomeu Rosselló-Pòrcel va ser també un gran amic de Salvador Espriu, amb qui va mantenir una estreta relació. Enguany, celebrem l'any Espriu però també celebrem l'any del centenari del naixement d'aquest poeta mallorquí.

Maria del Mar Bonet (Palma, abril del 1947), la veterana cantant mallorquina, ha enregistrat un disc en homenatge a Bartomeu Rosselló-Pòrcel musicant els seus poemes. El disc es titula ''Fira encesa'' i recopila els poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel que ella ha musicat des de l'any 1971 i també tres poemes musicats recentment. El disc va sortir a la venta el mes de maig del 2013. Els poemes que ha musicat són:
-A Mallorca, durant la guerra civil
-En la meva mort
-Inici de campana
-Ronda amb fantasmes
-Història del soldat
-Sòller
-Sonet
-Pluja al jardí de L'Ateneu
-Poques paraules surten...
-Quan arribarà aquell moment
També ha musicat poemes de Salvador Espriu entre de molts altres.

                                         ''Ronda amb fantasmes'', del disc ''Fira encesa''

Arnau Capó Colomina
1r Batx. D