A
mitjans de març, sent l’aniversari de la meva tieta vam anar a dinar a un
restaurant anomenat Serafí Pitarra. El nom em va semblar curiós i li vaig
preguntar a la meva mare si era algú important o només es tractava del nom de
l’amo de l’establiment. La meva mare em va comentar que Serafí Pitarra fou un
dramaturg molt important per a la llengua catalana.
Segur que molts de
vosaltres no heu sentit a parlar d’aquest dramaturg i poeta català Frederic
Soler i Hubert. Serafí Pitarra es fa conèixer als escenaris públics barcelonins
amb L’esquella de la Torratxa, que s’estrena el 1864 al teatre de L’odeon. La
popularitat que assolirà l’obra serà extraordinària, especialment quan faci el
salt als Camps Elisis dels Jardins del Passeig de Gràcia aquell mateix estiu,
que marcarà, així, la primera fita important del nou teatre en català. Aquesta
obra era una paròdia del drama històric “ La Campana de la Almudaina”, escrita
en una llengua que es denomina “ el català que ara es parla”, el català del
carrer, per oposició al català encarcarat i arqueològic que pretenien recuperar
els poetes dels jocs florals.
L’autor
d’aquesta obra, Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudònim de Serafí
Pitarra, va nèixer a Barcelona el 9 d’octubre de 1839 i va morir a Barcelona el
4 de juliol de 1895. Serafí Pitarra fou un dramaturg, poeta i empresari teatral
conegut per les seves dues etapes com a dramaturg; la primera caracteritzada
per la sàtira i la paròdia del mateix gènere teatral i dels esdeveniments de
l’època. A aquest període pertanyen obres com La pau d’Espanya o El castell
dels tres dragons. La seva segona etapa com a dramaturg va fer un gir cap al
conservadorisme. Soler es va mostrar contrari a la república i va advocar per la
Restauració; aquesta postura queda palesa en l’obra El sagristà de Sant Roc.
A més de
la seva faceta com a dramaturg, Soler també va practicar la poesia. Va guanyar
en tres ocasions els Jocs Florals i el 1875 va ser investit com a Mestre
en Gai Saber. Va publicar diversos volums de poesia, com Nits
de Lluna, el 1886.
També va destacar com a empresari
teatral, ja que va crear dues companyies especialitzades en obres catalanes,
Secció La Gata i la Secció Catalana.
Per
últim vull fer referència a l’ inspiració d’aquesta entrada, el restaurant
Serafí Pitarra. Aquest restaurant és un establiment emblemàtic fundat l’any
1890 en ple casc antic de Barcelona. En aquesta casa fou on visqué Frederic
Soler, que assentà les bases del teatre català. La seva carta es basa prevalentment
en la cuina tradicional catalana i de mercat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada