Passejant amb el senyor Esteve

Barcelona ha estat l’escenari de moltes obres de la nostra literatura durant molts segles, però mai hi ha hagut un moviment en què els artistes hagin tingut una relació tan especial amb la nostra ciutat com a principis del segle XX amb el modernisme. Un dels representants més importants del modernisme català va ser Santiago Rusiñol, qui va situar una de les seves principals obres, “L’auca del senyor Esteve”, pels carrers de la ciutat comtal.

D’aquesta obra cal dir que tracta de la vida de l’Estevet (el típic burgès de l'època) i de les seves diferents etapes entre les quals caldria destacar el seu paper com a pare. Té un fill anomenat Ramonet que vol ser artista en el qual, d’alguna manera, s’hi reflecteix el mateix autor. Utilitza aquest recurs per tractar el tema de l'enfrontament entre artista i societat.

Tot seguit ens endinsarem en el que podríem anomenar ‘la ruta del senyor Esteve’, és a dir, tots aquells punts de la nostra ciutat (sobretot del barri de la Ribera) pels quals Santiago Rusiñol va fer passar aquest personatge de ficció i pels quals segur que hi hem passat més d'un cop.

A. Convent de Sant Agustí

Just al davant s’hi trobaria el negoci familiar del senyor Esteve, una botiga amb el nom de “La Puntual”.

B. Arxiu històric de la ciutat

Està situat molt a prop del convent de Sant Agustí i, per tant, és un lloc de pas freqüent pel senyor Esteve i la seva família.

C. Museu Frederic Marès

En un moment de la història el senyor Esteve remuga sobre les retencions que hi ha en uns certs carrers que coincideixen amb la ubicació actual d’aquest museu.

D. Museu Picasso

En l’edifici on actualment es torba aquest museu, a l’obra hi ha situat un restaurant on es celebra el dinar de noces entre Esteve i Tomasa.

E. Casa Llotja de Mar

Era l’edifici on en Ramonet anava a estudiar art.

F. Museu d'Història de Catalunya

Antigament s’hi trobaven els Magatzems Generals del Comerç als quals el senyor Esteve anava per assabentar-se de les novetats en el món del comerç.

G. Teatre Romea

Per últim arribem a aquest teatre on el senyor Esteve porta a la seva família per intentar millorar la relació amb el seu fill.

Si sentiu curiositat per saber on es troben exactament aquests llocs, a continuació trobareu un mapa amb tots ells indicats:

Fonts:

• Powerpoint d’unes estudiants
• Viquipèdia
• Google Imatges

Ramon Fernández Mir (1r Batx. D)

Jaume Fuster i Guillemó, un gran escriptor

L’altre dia estava navegant per la xarxa quan vaig veure informació sobre en Jaume Fuster i Guillemó, un escriptor, assagista i traductor català del segle XX, nascut a Barcelona l’any 1945 i mort a l’Hospitalet de Llobregat el 1998.

Em va cridar l’atenció perquè el nom em sonava d’alguna cosa, però en aquell moment no recordava de quina i ho vaig deixar  estar.

Al cap d’una estona, llegint a la web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’AELC, vaig descobrir que va ser fundada l’any 1977, i que un dels seus fundadors va ser el mateix Jaume Fuster, que també en va ser president durant el 1995 i el 1996.

Així doncs, cada cop sabia més d’en Jaume Fuster, però encara no recordava perquè el nom m’era tan conegut.

Va ser en llegir la paraula "biblioteca" que me’n vaig recordar. El nom d’en Jaume Fuster em sonava perquè havia passat alguns cops per davant de la biblioteca pública de la Plaça Lesseps, que duia el seu nom com a homenatge de la ciutat a un escriptor que va estar-hi estretament vinculat.

Així doncs, content d’haver-me’n recordat, vaig pensar que és veritat que estem envoltats de literatura (en aquest cas una biblioteca amb el nom d’un escriptor), però hi ha molts altres exemples d’això, només cal fixar-nos en el nostre dia a dia, que segur que en trobarem algun.

Guillem Fuster Ruiz / 1r Batxillerat D

Una Universitat amb molta història

Logo de la universitat Blanquerna
(google imatges)

L'altre dia, fent una activitat escolar sobre el nostre futur, vaig trobar una universitat que em va semblar força interessant. Aquesta universitat, no era ni més ni menys que la Blanquerna. Vaig mirar-la més a fons, i vaig descobrir que el nom de la universitat fou donat degut a un llibre de l'edat mitjana titulat llibre Devast i Blanquerna escrit per Ramon Llull (1232-1316).

Ramon Llull fou un gran escriptor de l'edat mitjana que va expressar-se en llatí, en català i en àrab. Va ser un dels primers a proposar temes contemporanis i també va ser un dels pioners que va usar la llengua popular, en el seu cas el català, per tractar temes reservats a la llengua sàvia, és a dir el llatí, per tractar temes com ara la filosofia i la ciència.

Llibre devast e Blanquerna

Com he dit abans, el nom de la universitat, ve donat pel llibre Devast e Blanquerna, el qual descriu amb molta vivacitat i de manera realista la vida medieval, en contrast amb les novel·les de l'època, amb una presència molt més marcada de l'element fantàstic. Llull escriu aquest llibre amb la intenció d'arribar a tota mena de públic i, per aquest motiu, disfressa la seva veritable intenció (donar un model de vida cristiana a seguir) sota l'aparença d'una novel·la d'aventures.

Enric Bocanegra / 1r batx. A

AL SERVEI D'UNA LLENGUA

logo de la Universitat Pompeu Fabra
(google imatges)

L'altre dia, durant el meu dia de fúting pel parc de la ciutadella vaig passar per davant de la Universitat Pompeu Fabra. I vaig decidir dedicar la meva entrada al blog a aquest personatge. 

Pompeu Fabra i Poch
(google imatges)

El meu motiu principal, per triar a Pompeu Fabra i Poch(1868-1948) per aquesta entrada, és que aquest home ha estat l'ordenador de la llengua catalana moderna. 

Ben bé des de la segona meitat del segle XIX s’havia encetat un procés de recuperació de la llengua i de la literatura catalanes. Fabra hi va aportar moltes obres, totes elles cabdals, com ho són les Normes ortogràfiques (1913) i la Gramàtica catalana (1918). La seva obra més rellevant és, però, el Diccionari general de la llengua catalana, que va sortir a la llum pública l’any 1932. Com podeu veure, Pompeu Fabra mostra un sentiment de lluita per la nostra llengua ja que aquestes obres van ser crucials per ajudar a aquest procés de recuperació de la llengua i literatura catalanes per a les generacions futures. 

Al ser un senyor amb un gran prestigi se li han fet altres homenatges, apart de la UPF, com ara:

Premis Pompeu Fabra 2012

• els premis Pompeu Fabra, instituïts l’any 2008, amb els quals la Direcció General de Política Lingüística reconeix i premia les persones, entitats, empreses o organitzacions que contribueixin en la projecció social de la llengua catalana i, fent públic aquest reconeixement, fomenta l’acció de la societat civil en l’impuls del català en els sectors de regulació privada.  
• el 1980 es va batejar amb el seu nom una avinguda del barri de la Salut, on havia nascut i passat la infantesa
• una plaça i una estació de metro a Badalona(ciutat on visqué durant quasi trenta anys) porten el seu nom
• l'Avinguda Pompeu Fabra, a Palafrugell

Per concloure voldria afegir que el fet d'haver-li fet aquests homenatges demostra que va ser una persona que ho va donar tot per la llengua catalana, no solament pel que va fer, sinó per la seva manera de pensar sobre una llengua, sobre la llengua catalana. Pompeu Fabra i Poch va ser un senyor al servei d'una llengua.

Tomás Francesch / 1r batx A

"No visqueu més en fragments"

Pòster de l'exposició

Buscant què podia publicar al blog vaig trobar-me aquesta exposició sobre Joan Teixidor que s'està duent a terme al Museu d'Història de Catalunya des del 13/09/2013 fins al 25/11/2013 per tal de celebrar el centenari del naixement de l'escriptor. L'exposició titulada "No visqueu més en fragments", està situada al Museu d’Història de Catalunya de Barcelona i al Museu de la Garrotxa d’Olot i pretén repassar la vida de l'autor i la seva obra.

Joan Teixidor al seu escriptori

Teixidor és vist avui en dia com una figura decisiva en la modernització cultural i artística de la Catalunya ja que durant sis dècades va contribuir a explorar i formalitzar nous llenguatges i continguts per a la literatura i la nova societat. A més a més, després de la Guerra Civil va jugar un paper crucial en la represa cultural i com a pont entre les diferents generacions (els que havien viscut la guerra i els que venien ara)

Així doncs podem dir que Joan Teixidor ens mostra un exemple de lluita per la nostra llengua ja que, tot i les dificultats que mostrava la post guerra en quant a sentiment català, ell va col·laborar en que el català recobrés la seva força i fos accessible a aquelles persones que vindrien després. 

L'exposició està dividida en diferents parts en les quals ens mostren per una banda a Teixidor com a autor, després com a editor, com a "amic i deixeble" (degut a les múltiples relacions d'amistat que tenia amb Xavier Montsalvatge, Joan Miró, Francesc Català Roca, Carles Riba i Manolo Hugué entre altres), com a viatger i finalment la gran preocupació de Teixidor per dos temes fonamentals a la seva obra: la ciutat i la comunitat i, per altra banda, la natura.

Finalment, si teniu interès en saber més sobre l'exposició aquí en trobareu més informació aquí 

Júlia Arraiza/ Secció A