Dos sinònims de Modernisme.

 

 Com que sempre que podem, el meu pare, els meus germans i jo, ens escapem uns dies a Vallpineda, un poble a la vora de Sitges, vam aprofitar semana santa per reviure vells temps. Feia molt bon dia, per tant, vam apropar-nos a Sitges, on finalment dinaríem. Caminant pel Passeig de la Ribera, que toca el mar, ens vam trobar les estatues de dos homes. El meu germà, presumint dels seus coneixements, ens va explicar qui eren, Santiago Rusiñol i Ramon Casas, mentres el meu pare complementava la seva informació amb unes paraules que la gana i altres preocupacions no em van deixar escoltar. Va ser llavors quan vaig pensar en els números que tenien aquests dos personatges per protagonitzar aquesta entrada. Les meves oïdes ja tenien una certa familiaritat amb aquests dos noms però no sabia ben bé qui eren i per això vaig decidir investigar-los.

 Santiago Russinyol (1861-1931), el més conegut, fou un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català. Fou molt important per a la nostra història pel fet de ser uns dels líders del Modernisme a Catalunya. Destaca "L'auca del senyor Esteve".

 Ramon Cases i Carbó (1866-1932) va ser un pintor, dibuixant i carterista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català (Fou el millor pintor de la primera generació modernista). Una obra destacada seva és “Au Moulin de la Galette"

 Si alguna cosa em picava la curiositat, realment, era la relació que tenien els dos catalans entre ells. Ramon Casas i Santiago Rusiñol es coneixen l’any 1882, des de llavors mantindrien una relació d’amistat permanent. Els dos pintors presenten al llarg de la seva vida diferents exposicions junts i es converteixen, gràcies a les seves obres, en els principals pintors del modernisme. Coincideixen a França i el 1990 hi tornen junts. Foren dos dels fundadors del famós bar “Els Quatre Gats” i, fins i tot, col·laboren en La Vanguardia (Casas il·ustrant i Rusiñol redactant). Ambdós són els impulsors de les “festes modernistes” al Cau Ferrat de Sitges.

La seva amistat es conserva fins les seves morts així com el seu llegat. Dos referents de la nostra cultura i lluitadors de la nostra llengua. 

Ignasi Espinosa Tejada 

1r Batxillerat E

Passejant amb el senyor Esteve

Barcelona ha estat l’escenari de moltes obres de la nostra literatura durant molts segles, però mai hi ha hagut un moviment en què els artistes hagin tingut una relació tan especial amb la nostra ciutat com a principis del segle XX amb el modernisme. Un dels representants més importants del modernisme català va ser Santiago Rusiñol, qui va situar una de les seves principals obres, “L’auca del senyor Esteve”, pels carrers de la ciutat comtal.

D’aquesta obra cal dir que tracta de la vida de l’Estevet (el típic burgès de l'època) i de les seves diferents etapes entre les quals caldria destacar el seu paper com a pare. Té un fill anomenat Ramonet que vol ser artista en el qual, d’alguna manera, s’hi reflecteix el mateix autor. Utilitza aquest recurs per tractar el tema de l'enfrontament entre artista i societat.

Tot seguit ens endinsarem en el que podríem anomenar ‘la ruta del senyor Esteve’, és a dir, tots aquells punts de la nostra ciutat (sobretot del barri de la Ribera) pels quals Santiago Rusiñol va fer passar aquest personatge de ficció i pels quals segur que hi hem passat més d'un cop.

A. Convent de Sant Agustí

Just al davant s’hi trobaria el negoci familiar del senyor Esteve, una botiga amb el nom de “La Puntual”.

B. Arxiu històric de la ciutat

Està situat molt a prop del convent de Sant Agustí i, per tant, és un lloc de pas freqüent pel senyor Esteve i la seva família.

C. Museu Frederic Marès

En un moment de la història el senyor Esteve remuga sobre les retencions que hi ha en uns certs carrers que coincideixen amb la ubicació actual d’aquest museu.

D. Museu Picasso

En l’edifici on actualment es torba aquest museu, a l’obra hi ha situat un restaurant on es celebra el dinar de noces entre Esteve i Tomasa.

E. Casa Llotja de Mar

Era l’edifici on en Ramonet anava a estudiar art.

F. Museu d'Història de Catalunya

Antigament s’hi trobaven els Magatzems Generals del Comerç als quals el senyor Esteve anava per assabentar-se de les novetats en el món del comerç.

G. Teatre Romea

Per últim arribem a aquest teatre on el senyor Esteve porta a la seva família per intentar millorar la relació amb el seu fill.

Si sentiu curiositat per saber on es troben exactament aquests llocs, a continuació trobareu un mapa amb tots ells indicats:

Fonts:

• Powerpoint d’unes estudiants
• Viquipèdia
• Google Imatges

Ramon Fernández Mir (1r Batx. D)

Els Quatre Gats, un punt de referència del modernisme català

Els Quatre Gats és un bar- cerveseria i restaurant situat al centre de Barcelona, al Carrer de Montsió. Va ser inaugurat al juny de 1897 per Pere Romeu, un català molt lligat al món de l’art i la cultura, que, inspirat per les seves anteriors experiències laborals a Le Chat Noir (Bar- Cabaret de Montmartre) va decidir muntar una taverna molt semblant a la seva ciutat. Va estar ajudat econòmicament per algun dels seus amics, entre d’altres, Ramon Casas (pintor i dibuixant vinculat a l’ impressionisme i un dels impulsors del modernisme català) i per Santiago Rusiñol (fou pintor, escriptor, periodista i dramaturg català. També va ser un dels líders del modernisme a Catalunya).

La taverna, cridava l’atenció perquè era molt detallista, refinat, però alhora era complementat per objectes més tradicionals.  Però va començar a ésser conegut gràcies a la visita del poeta i diplomàtic Rubén Darío, ja que li va agradar i el va recomanar molt.

A partir de llavors, el lloc va començar a ser popular. Tots els que passaven per Barcelona passaven a visitar el local.

Rusiñol i Romeu, feien tertúlies al local. També es realitzaven espectacles d’ombres xineses i de marionetes, tal i com es feien a Le Chat Noir de Paris. Ramon Casas pintava cartells per a anunciar-los.

Cap a l’any 1899, el pintor Pablo Picasso va començar a visitar la taverna freqüentment. Allà, va realitzar la seva primera exposició, on exposava les seves pintures. També, va crear el cartell que es va utilitzar com a menú de la casa. El local era freqüentment visitat també per músics catalans reconeguts com Isaac Albéniz, Enric Granados i Lluís Millet (aquest últim fundador de l’Orfeó català), arquitectes prestigiosos com Antoni Gaudí i dibuixants de gran talent com Ricard Opisso.

Durant els primers anys va ser un lloc molt reconegut; Un grapat de poetes i escriptors modernistes catalans s’ inspiraven dins d'aquell ambient bohemi, culte de la taverna, un lloc a on compartien tertúlies i talents. Va ser un espai de retrobament de personatges culturals i artístics, caracteritzats per a ser modernistes. Ara, són tots mundialment coneguts.

Per causes econòmiques, el local va haver de tancar. El van tornar a intentar re- inaugurar, però amb la guerra civil entre mig, es va haver d' esperar per a que el bar tornés a ressorgir. I això no va passar fins a la dècada dels 70, quan tres empresaris van decidir re- posar en marxa Els quatre gats per a que els barcelonins tornessin a disfrutar- lo. Al 1991, la taverna va ser restaurada a causa de la campanya “Barcelona posa’t guapa” .

A l’actualitat, el local segueix obert i segueix sent un punt de retrobament amb les arrels de la literatura modernista catalana i d’altres aspectes culturals i artistics que es remunten a la fundació d’aquest espai.

Si ara el visiteu, podreu trobar plasmats en fotografies, articles de diaris, pintures, detalls i objectes com van ser els inicis de la taverna, quan era plena de modernistes en plena acció. A les parets d’aquesta, hi ha els retrats de tots aquest personatges. És una molt bona oportunitat per a veure com era l’espai que ha inspirat escriptors i poetes de la literatura catalana, entre d'altres.

He triat aquesta referència ja que m'ha semblat molt interessant que hi hagi actualment un local a on puguis conèixer com era el lloc d'inspiració d'artistes modernistes catalans. Que puguis seure i prendre alguna cosa al mateix lloc que un dia, Santiago Rusiñol, Pablo Picasso, Rubén Darío, van seure i es van deixar emportar per aquell ambient tan parisenc de l'època, segons el meu parer, és genial.

Cartell que anunciava actuació de putxinel·lis al local fet per Ramon Casas:

Paret decorada amb els retrats dels modernistes que visitaven el local:

Il·lustració de Ricard Opisso que escenifica una tertúlia a la taverna dels 4 gats. S'hi representen, entre d'altres, Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Pablo Picasso:

Mar Garro / Secció: C

Redescobrir les cantonades

Us convido a fer un breu recorregut per Ciutat Vella, el districte més antic de Barcelona, en busca de referències literàries. (Teniu un mapa al final). 

Comencem pel carrer Pelai, que concretament ocupa l’espai d’una de les parets de l’antiga muralla, i baixem per Jovellanos fins a Tallers en direcció a la Plaça Castella. A la dreta hi ha el carrer de Valldonzella.  

Aquí trobem el primer terme:  la Facultat de Comunicació Blanquerna (1).  Blanquerna és el protagonista d’una novel·la enciclopèdica de Ramon Llull (Llibre d’Evast e Blanquerna) que exposa un pla de reforma del món. No se’n coneix l’any d’escriptura, però es calcula que va ser redactada entre 1283 i 1285.

Seguint avall per Montalegre anem a parar al carrer dels Àngels, on hi ha el Grup Escolar Milà i Fontanals (3). Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) va ser un historiador de la literatura catalana medieval, important dins del moviment de la Renaixença.

Baixant pel carrer Egipcíaques,  que comunica Carme amb Hospital, i continuant en direcció a la Rambla, entrem als Jardins Rubió i Lluch (4).  Porten el nom d’Antoni Rubió i Lluch (1856-1937), un professor, historiador i home de lletres, que es dedicà principalment a dos temes d’estudi: la dominació catalana a Grècia (país del qual fou cònsol durant vint anys) i la literatura catalana medieval.   

Retornant al carrer Hospital, uns metres més enllà (sempre en direcció a la Rambla) descobrim el Teatre Romea (6), on, al llarg dels seus 150 anys d’activitat, s’han estrenat obres tan emblemàtiques de l’escena catalana com Terra Baixa (1879), Mar i Cel (1888) o la Filla del Mar (1900) d’Àngel Guimerà; així com la majoria de les obres de Josep Maria de Sagarra (1894-1961). 

A més a més, trobem referències a Àngel Guimerà (1845-1924) (7) un cop travessada la Rambla, si ens encaminem cap a la Plaça del Pi. Al seu costat hi ha la Plaça de Sant Josep Oriol, on destaca l’estàtua del dramaturg, ben a prop de l’antiga farmàcia (actualment una gelateria). Allà donava a conèixer els seus esborranys als seus amics. L’edifici fa cantonada entre les dues places, però la placa que ho recorda és a la façana que dóna a la Plaça del Pi.

En aquesta mateixa plaça hi va viure Rafael d’Amat i de Cortada (1746-1818), Baró de Maldà (8), en un palauet en els baixos del qual hi ha, actualment, les Galeries Maldà. El baró va redactar un dietari, que va titular Calaix de sastre, valorat tant perquè fa un reflex fidel de la vida quotidiana de l’època, com perquè està escrit en català.

O bé podeu dirigir-vos a l’altre cantó de la Plaça del Pi, allà on comença el carrer Petritxol. De seguida hi trobareu un mosaic que reprodueix l’Auca del Senyor Esteve (9),  de Santiago Rusiñol (1861-1931), autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista. I just al costat, la “Granja Dulcinea”, que porta el nom del personatge femení del Quixot de Miguel de Cervantes.

Continuant per Petritxol fins al carrer Portaferrissa, just abans d’arribar a la Rambla, podem veure-hi el Palau Moja (10), on va viure Jacint Verdaguer (1845-1902), el poeta i escriptor romàntic, mentre va ser capellà del Marquès de Comillas.

Ja hem acabat! Si voleu tornar al punt de partida, sols queda pujar la Rambla fins al carrer Pelai. Abans, però, vull destacar dues exposicions temporals que podeu anar a veure: al CCCB, sobre Salvador Espriu (2) i a la Biblioteca de Catalunya, sobre Josep Carner (5).

Nota: Totes les fotografies han estat tretes de Google Imatges

Jana Codina / 1r A