Un gran referent cultural

Actualment es parla molt de que s’està perdent la cultura, això s’atribueix a la tecnologia moderna que fa que, cada cop més, la societat canviï un llibre per un mòbil. Tot i això, encara hi ha llocs molt a prop nostre en els quals la cultura segueix vigent el dia a dia i on es té molt present la cultura del poble català. Un d’ells és L’Ateneu Barcelonès.

Aquest centre, situat molt a prop de l’escola, al carrer Canuda del Barri Gòtic de Barcelona, és un gran centre en el que s’hi duen a terme diferents activitats relacionades amb la cultura catalana  i que disposa de molts serveis de cara al públic. Algunes de les activitats són classes de llengües, classes d’humanitats, tallers d’escriptura... Tots aquests tallers mantenen viva la cultura i la transmeten en el dia a dia a tots aquells qui ho desitgen.  L’Ateneu també disposa d’una àmplia biblioteca i del lloguer de diferents sales i espais per dur-hi a terme activitats privades. A més, sempre ha estat un punt molt actiu en la música en el qual hi ha hagut concerts de músics prestigiosos. En resum, s’ha convertit, en un enorme centre que proporciona diferents serveis de cara al públic, sempre sent la cultura catalana la base d’ells.

 

                Entrada principal de l’Ateneu Barcelonès

Aquest centre fou creat l’any 1860 i des d’aleshores sempre ha estat un lloc de molta fama com a promotor de la cultura catalana. Les activitats que ha anat realitzant han evolucionat al llarg dels anys. El pas de la història ha sigut molt significatiu en l’evolució de l’Ateneu Barcelonès, tenint en compte que des de la seva creació Catalunya ha viscut una Guerra Civil i una dictadura entre d’altres. També cal  destacar que al ser un espai de molta fama des dels seus inicis, ha estat presidit per grans literaris catalans com Àngel Guimerà (qui va catalanitzar l’Ateneu l’any 1895), Joan Maragall i Pompeu Fabra, tots ells grans autors que han marcat la literatura catalana.

Quadres de Juntes directives de l’Ateneu per les que hi van passar grans literaris catalans

També cal desatacar que a part de tot el que transmet com a centre cultural català, l’edifici de l’Ateneu anomenat Palau Savassona, és una gran construcció arquitectònica pròpia del 1905, any en el que la seu de l’Ateneu es va instal·lar al Gòtic. Per tant, aquest centre està envoltat de cultura en tots els sentits. Així que és un bon lloc per visitar i contagiar-se de tota aquella cultura que s’està perdent.

Ariadna Puig

1r batx C

La tragèdia romàntica d'Àngel Guimerà

La literatura és un art que no solsament trobem als llibres, és un art que trobem a les nostres vides quotidianes,  al cinema, als negocis, a les cançons... A mi m'agradaria parlar-vos del carrer principal del meu poble, Alella (Maresme). Aquest és el Passeig Àngel Guimerà, donant honor a un gran innovador de la literatura catalana.  Què os sembla? En fem un cop d'ull?

Carrer Àngel Guimerà, Alella

Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845-Barcelona, 1924). Començà la seva carrera literària amb la poesia, va ésser proclamat Mestre en Gai Saber (1877) i va presidir els Jocs Florals de Barcelona el 1889. Referint-nos al teatre, Guimerà plasma tres etapes.  És de la primera etapa de la que os vull parlar, Guimerà  introdueix una sèrie d’innovacions decisives per a la consolidació del teatre català romàntic les quals són:

 -Obres en vers, emparant el decasíl·lab, més sonor que els heptasíl·labs del teatre anterior.

-Situades en èpoques passades.

- Hi predominen els personatges de l’alta noblesa rural i cosmopolita, personatges aristocràtics, que extreu de les fonts bíbliques i medievals.

- Es refereix a aquestes obres com a tragèdies, ja que els protagonistes es veuen dominats per unes forces transcendents que els condueixen a la mort.

El conflicte entre el jo i el desig, present en totes les grans obres de Guimerà, es presenta de manera força agosarada a través dels temes del desarrelament, la pugna entre identitats o les passions que acaben sent autodestructives.

Un exemple és de tragèdia romàntica és Mar i Cel, portada al teatre per Dagoll Dagom l'any 1987 i posteriorment l'any 2004 per celebrar el seu trentè aniversari.

En aquesta obra els dos protagonistes, Saïd, capità d'un vaixell pirata morisc, i Blanca, filla del virrei de València i presonera; se senten atrets l'un per l'altre, però el seu amor és impossible, ja que l'un és musulmà i l'altra cristiana. I no veuen altre remei per estar junts que la mort.

Aquí adjunto tres de les escenes més emotives de l'obra portada per Dagoll Dagom el 2004, i os conviodo a anar a veure l'obra si en teniu ocasió!

http://www.youtube.com/watch?v=5lTPfO7M90M -Per què he plorat?-

http://www.youtube.com/watch?v=YC7epzXdA1Y -No estas sola-

http://www.youtube.com/watch?v=kO4wBK1kh5I -Imne dels pirates-


Natàlia Möller Ribas / Primer de Batxillerat E

Redescobrir les cantonades

Us convido a fer un breu recorregut per Ciutat Vella, el districte més antic de Barcelona, en busca de referències literàries. (Teniu un mapa al final). 

Comencem pel carrer Pelai, que concretament ocupa l’espai d’una de les parets de l’antiga muralla, i baixem per Jovellanos fins a Tallers en direcció a la Plaça Castella. A la dreta hi ha el carrer de Valldonzella.  

Aquí trobem el primer terme:  la Facultat de Comunicació Blanquerna (1).  Blanquerna és el protagonista d’una novel·la enciclopèdica de Ramon Llull (Llibre d’Evast e Blanquerna) que exposa un pla de reforma del món. No se’n coneix l’any d’escriptura, però es calcula que va ser redactada entre 1283 i 1285.

Seguint avall per Montalegre anem a parar al carrer dels Àngels, on hi ha el Grup Escolar Milà i Fontanals (3). Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) va ser un historiador de la literatura catalana medieval, important dins del moviment de la Renaixença.

Baixant pel carrer Egipcíaques,  que comunica Carme amb Hospital, i continuant en direcció a la Rambla, entrem als Jardins Rubió i Lluch (4).  Porten el nom d’Antoni Rubió i Lluch (1856-1937), un professor, historiador i home de lletres, que es dedicà principalment a dos temes d’estudi: la dominació catalana a Grècia (país del qual fou cònsol durant vint anys) i la literatura catalana medieval.   

Retornant al carrer Hospital, uns metres més enllà (sempre en direcció a la Rambla) descobrim el Teatre Romea (6), on, al llarg dels seus 150 anys d’activitat, s’han estrenat obres tan emblemàtiques de l’escena catalana com Terra Baixa (1879), Mar i Cel (1888) o la Filla del Mar (1900) d’Àngel Guimerà; així com la majoria de les obres de Josep Maria de Sagarra (1894-1961). 

A més a més, trobem referències a Àngel Guimerà (1845-1924) (7) un cop travessada la Rambla, si ens encaminem cap a la Plaça del Pi. Al seu costat hi ha la Plaça de Sant Josep Oriol, on destaca l’estàtua del dramaturg, ben a prop de l’antiga farmàcia (actualment una gelateria). Allà donava a conèixer els seus esborranys als seus amics. L’edifici fa cantonada entre les dues places, però la placa que ho recorda és a la façana que dóna a la Plaça del Pi.

En aquesta mateixa plaça hi va viure Rafael d’Amat i de Cortada (1746-1818), Baró de Maldà (8), en un palauet en els baixos del qual hi ha, actualment, les Galeries Maldà. El baró va redactar un dietari, que va titular Calaix de sastre, valorat tant perquè fa un reflex fidel de la vida quotidiana de l’època, com perquè està escrit en català.

O bé podeu dirigir-vos a l’altre cantó de la Plaça del Pi, allà on comença el carrer Petritxol. De seguida hi trobareu un mosaic que reprodueix l’Auca del Senyor Esteve (9),  de Santiago Rusiñol (1861-1931), autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista. I just al costat, la “Granja Dulcinea”, que porta el nom del personatge femení del Quixot de Miguel de Cervantes.

Continuant per Petritxol fins al carrer Portaferrissa, just abans d’arribar a la Rambla, podem veure-hi el Palau Moja (10), on va viure Jacint Verdaguer (1845-1902), el poeta i escriptor romàntic, mentre va ser capellà del Marquès de Comillas.

Ja hem acabat! Si voleu tornar al punt de partida, sols queda pujar la Rambla fins al carrer Pelai. Abans, però, vull destacar dues exposicions temporals que podeu anar a veure: al CCCB, sobre Salvador Espriu (2) i a la Biblioteca de Catalunya, sobre Josep Carner (5).

Nota: Totes les fotografies han estat tretes de Google Imatges

Jana Codina / 1r A