Un gran referent cultural

Actualment es parla molt de que s’està perdent la cultura, això s’atribueix a la tecnologia moderna que fa que, cada cop més, la societat canviï un llibre per un mòbil. Tot i això, encara hi ha llocs molt a prop nostre en els quals la cultura segueix vigent el dia a dia i on es té molt present la cultura del poble català. Un d’ells és L’Ateneu Barcelonès.

Aquest centre, situat molt a prop de l’escola, al carrer Canuda del Barri Gòtic de Barcelona, és un gran centre en el que s’hi duen a terme diferents activitats relacionades amb la cultura catalana  i que disposa de molts serveis de cara al públic. Algunes de les activitats són classes de llengües, classes d’humanitats, tallers d’escriptura... Tots aquests tallers mantenen viva la cultura i la transmeten en el dia a dia a tots aquells qui ho desitgen.  L’Ateneu també disposa d’una àmplia biblioteca i del lloguer de diferents sales i espais per dur-hi a terme activitats privades. A més, sempre ha estat un punt molt actiu en la música en el qual hi ha hagut concerts de músics prestigiosos. En resum, s’ha convertit, en un enorme centre que proporciona diferents serveis de cara al públic, sempre sent la cultura catalana la base d’ells.

 

                Entrada principal de l’Ateneu Barcelonès

Aquest centre fou creat l’any 1860 i des d’aleshores sempre ha estat un lloc de molta fama com a promotor de la cultura catalana. Les activitats que ha anat realitzant han evolucionat al llarg dels anys. El pas de la història ha sigut molt significatiu en l’evolució de l’Ateneu Barcelonès, tenint en compte que des de la seva creació Catalunya ha viscut una Guerra Civil i una dictadura entre d’altres. També cal  destacar que al ser un espai de molta fama des dels seus inicis, ha estat presidit per grans literaris catalans com Àngel Guimerà (qui va catalanitzar l’Ateneu l’any 1895), Joan Maragall i Pompeu Fabra, tots ells grans autors que han marcat la literatura catalana.

Quadres de Juntes directives de l’Ateneu per les que hi van passar grans literaris catalans

També cal desatacar que a part de tot el que transmet com a centre cultural català, l’edifici de l’Ateneu anomenat Palau Savassona, és una gran construcció arquitectònica pròpia del 1905, any en el que la seu de l’Ateneu es va instal·lar al Gòtic. Per tant, aquest centre està envoltat de cultura en tots els sentits. Així que és un bon lloc per visitar i contagiar-se de tota aquella cultura que s’està perdent.

Ariadna Puig

1r batx C

El protector del Català: Pompeu Fabra

La setmana passada, tornava amb bicing de l'escola quan vaig decidir agafar un altre carrer per arribar a casa. En comptes de baixar pel carril bici de l'avinguda, ho vaig fer per un carreró del costat, un xic més petit. Llavors, mentre pedalejava i anava observant el que tenia al voltant, vaig veure la Universitat Pompeu Fabra, que era a la vorera de la dreta. No em va cridar l'atenció perquè ja l'havia vista moltes altres vegades, però si que em va picar la curiositat el nom que portava. Qui era aquest home? Jo només tenia una idea per sobre del que havia fet: un diccionari i algun quadern en català, i tot això havia estat molt important per la cultura catalana. Tret d'això, ja no coneixia res més enllà, així que vaig decidir informarme completament de que havia fet aquest home.

Per començar, no era ni escriptor, ni poeta, ni res d'això; era un enginyer. També li agradava la química però es va centrar més en la filologia. A part de tot això, Pompeu es va endinsar en la llengua catalana d'una manera molt completa i es va veure involucrat en molts projectes relacionats. El 1906 va participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, fet que el va dur a dirigir un projecte de normativització del català, on el 1912 es va publicar una Gramàtica del Català, i un any més tard, el 1913, les Normes Ortogràfiques i per acabar, el 1917 va fer el Diccionari Ortogràfic i va concluir les Normes Ortogràfiques que abans havia començat. Però no satisfet amb això va continuar amb aquest projecte i va publicar Les Converses Filològiques, on va divulgar les seves reflexions lingüístiques, i un Curs Mitjà de Gramàtica Catalana. 
Tot això es va recollir en un projecte de recerca que van fer els governs del països catalans, que es va signar el 2002. Es van recopilar tots els treballs de Fabra que van donar fruit a nou volums que contenen des de les més importants obres, fins a les més desconegudes.
 D'aquesta manera doncs, vaig adonar-me'n de que a Barcelona, un detall que cal ressaltar és que allà on miris, hi haurà sempre alguna referència que bé et portarà a la literatura, a la pintura o a l'escultura del país, però sempre anirà de la mà de la Cultura Catalana

Adrià Ferrer

1r Batx "D"